PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Senectut

Diumenge vaig veure el Tribau. Que malparit era amb tots els treballadors… A l’oficina tremolàvem sempre que havíem de revisar amb ell un informe per al director. Ja sabíem que si començava a posar-se vermell i a inflar-se-li la vena del coll, aquell dia no sortiríem fins a les 9 del vespre. Quan es va jubilar vam respirar tranquils.
Però l’altre dia em va fer llàstima. Se’l veia molt desmillorat, dèbil, caminant amb aquell pas trontollant de la gent gran, semblava indefens i tot. Fins que vaig observar com esbroncava un petit marrec ordenant-li cedir el gronxador a la seva néta, deixava els excrements del gos al mig del carrer i escridassava al cambrer sud-americà d’una terrassa dient-li que si no el servia de pressa, el denunciaria perquè algun paper li devia faltar. Els malparits ho són de per vida.



Deixa un comentari

Mesa para cinco

En un extremo de la mesa, el sombrerero, la liebre y el lirón discuten si las mariquitas son rojas con puntos negros o negras con manchas rojas.

Absurdo, piensa Alicia mirando el reloj, y grita hacia fuera del relato:

-¡Te estamos esperando! ¡Diligente y veloz, ve delante de un espejo!


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]