PETITES HISTÒRIES

Senectut

Deixa un comentari

Diumenge vaig veure el Tribau. Que malparit era amb tots els treballadors… A l’oficina tremolàvem sempre que havíem de revisar amb ell un informe per al director. Ja sabíem que si començava a posar-se vermell i a inflar-se-li la vena del coll, aquell dia no sortiríem fins a les 9 del vespre. Quan es va jubilar vam respirar tranquils.
Però l’altre dia em va fer llàstima. Se’l veia molt desmillorat, dèbil, caminant amb aquell pas trontollant de la gent gran, semblava indefens i tot. Fins que vaig observar com esbroncava un petit marrec ordenant-li cedir el gronxador a la seva néta, deixava els excrements del gos al mig del carrer i escridassava al cambrer sud-americà d’una terrassa dient-li que si no el servia de pressa, el denunciaria perquè algun paper li devia faltar. Els malparits ho són de per vida.


Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.