“Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Potser on es trobi no entendran les seves paraules però sí que entendran la situació i l’ajudaran”, vaig esperar que la traductora acabés. Llavors vaig continuar mirant-la directament a ella. “El hijab que portes no ha de servir per tapar blaus com els que et feia el teu marit. Aquí no ho permetrem.” Els seus joves ulls assentien amb esperança. “De seguida començaràs un intensiu per aprendre l’idioma i així, el curs vinent, podràs continuar la teva educació on t’ho van fer deixar. Ja tens plaça reservada a l’institut del teu nou barri.”
- Presentat al concurs Wonderland – L’art d’escriure 2017-18 (relat d’exactament 100 paraules).
PETITES HISTÒRIES 