M’estic cansant d’aquesta evolució tan lenta. Pensava que aniria més de pressa, que progressaria dia a dia, setmana a setmana, i aviat no dependria tant dels altres. Però segueixo igual: sempre amb la merda al coll. Quan arriba certa hora del vespre sé que no ho podré evitar. I mira que em faig sentir, tot i que veig que no m’entenen. Amb els pocs mesos que tinc ja he aconseguit dir “mama”, a veure quan em surt “canvia’m els bolquers, si us plau”.