Volien construir un edifici gegantí, de proporcions bíbliques. Seria com una ciutat en vertical. Així, si queia un aiguat com els que baixen per les nostres rieres a la tardor arrossegant cotxes, ningú es mullaria ni un pèl. I començaren a construir.
Els paletes es cagaven en tot (inclòs el Creador), perquè encara no hi havia ascensors i els tocava pujar a peu tot el material. Al no existir el Tribunal Suprem, no els castigaven per delicte d’odi i per això Déu decidí aplicar (mai millor dit) la justícia divina: va confondre el seu parlar dividint-lo, amb l’objectiu que deixessin de col·laborar i abandonessin l’obra.
Llavors algú va ser més espavilat i es va afanyar Continua llegint