Segons la llegenda, fa molts i molts anys hi havia una arqueta amb contingut màgic. Eren unes figuretes tallades en bambú amb propietats curatives. Quan algú de cor net els explicava els seus mals, les figuretes emetien una llum blava que podia guarir a l’instant totes les malalties. Ara bé, si qui s’hi adreçava era una persona d’ànima fosca, no servien per a res.
Vet aquí que un bruixot maldestre va voler aconseguir aquesta arqueta i fer creure que era ell qui curava els malalts, perquè el poder que tenia era molt més gran que el que ell aconseguia amb les seves arts. Pensava: “Si jo les tingués, la gent vindria a mi a demanar ser guarida i guanyaria molts diners”. Així doncs, quan va saber que l’arqueta amb les figuretes es trobava guardada en un antic temple proper, hi va entrar de nit i se l’endugué. Quan el bruixot arribà al seu refugi, va voler provar la seva força dient: “M’agradaria que no em fes mal l’esquena”, però les figuretes no van emetre cap llum de color blau sinó que començaren a vibrar i fer pudor. El bruixot tenia el cor massa negre perquè atenguessin les seves peticions. Va pensar que amb el temps ja s’empescaria la forma de treure’n partit i les va amagar, mentre es preparava per partir a trenc d’alba cap a unes noves contrades on usar la màgia del bambú.
Els vilatans ràpidament varen sospitar del bruixot. El van anar a trobar al seu catau. Ell, que estava acabant de recollir, ho negava: “No, no, jo no les tinc”. Un dels homes del grup va intentar passar cap a dins de la cova, però el bruixot l’amenaçà amb una torxa, tocant-li a l’espatlla. “Ai! M’ha cremat!”, va cridar. Llavors, una llum blava va sortir del fons de la cova i la ferida es va curar al moment. Quan el bruixot s’adonà que les mateixes figuretes delataven el seu amagatall, s’encarà als vilatans amb la torxa a la mà. Un d’ells, que duia un abric de pells de rata de foc, coneixedor del seu poder s’embolicà amb l’abric i passà per sota de la flama sense cremar-se. Va arribar al final i agafà l’arqueta, que retornarien al temple on era el seu lloc.
El bruixot va haver de marxar perquè ningú en aquelles terres li aniria a demanar mai cap remei.
- Presentat a la 7a temporada de Vull Escriure (responent a la crida 132: contenir la paraula “bambú” i opcionalment que “hi aparegui un abric de pells de rata de foc”).
PETITES HISTÒRIES 
3 Setembre 2019 a les 20:23
Molt maco i il•lustratiu! Ai… si a la vida real succeís d’igual manera ¡..!
11 Setembre 2019 a les 14:22
Sí, ja ens aniria bé que les intencions es veiessin així de clares com les veuen les figuretes de bambú.
Gràcies per deixar el teu comentari!