Un cec, amb el seu bastó blanc, arriba a la parada d’autobusos. Hi ha un home assegut a la marquesina que, en veure’l, s’aixeca per cedir-li el lloc:
-“Segui, si us plau. Per aquí” -el guià.
En uns minuts s’hi aturà un bus.
-“Perdoni, quin número és?”
-“El vint-i-dos”
-“És el meu”
-“Jo també hi pujo. L’ajudo”
Un cop a dalt, conversen una estona. L’home cec li diu que parla força bé el català tot i l’accent estranger.
-“El meu idioma és el francès, que s’assembla força al català i em permet aprendre més fàcilment”
Li explica que fa uns mesos que ha arribat i està vivint amb la seva germana, que és aquí des de fa anys. Tot i que ell té estudis i experiència laboral al seu país, encara no ha trobat feina a Barcelona.
-“Doncs crec que algú com vostè es mereix una oportunitat.”
-“Això penso jo, però suposo que venir del Camerun m’ho posa més difícil”.
- Presentats a CAL Concurs de microrelats – IV edició a l’entorn del lema “Al carrer, el català llengua comuna”.
PETITES HISTÒRIES 