PETITES HISTÒRIES

Ànima d’artista

1 comentari

Pintar els teus rínxols castanys és com tenir-te encara amb mi, aquí al costat. Els dibuixo de memòria, els tinc tan presents… Després del que ha passat sols em queda recordar-te amb enyorança. Enyoro com deixaves caure els teus cabells sobre el meu pit. I el teu riure. Puc pintar els teus llavis però no el teu riure. Tot i que el sento dins el meu cap com si fossis a casa, com sempre, amb la teva dolçor, abans que la volguessis entregar a aquell company de feina. Qui era ell per entremetre’s entre nosaltres? I ara jo et trobo a faltar com no he pensat que pogués fer. Assegut al sofà amb la tele engegada, però sense veure-la, no puc deixar de recordar com hi sèiem al vespre, abraçats, mirant una pel·lícula amb un gran pot de crispetes.

He descobert que pintant el teu rostre puc sentir-te a prop de nou. Sé que és una il·lusió, que és totalment impossible tornar-te a tenir, que no et veuré mai més. Ningú et traurà del pou on et vaig llençar. Ni a tu, ni al teu amiguet.

Així que seguiré pintant perquè em relaxa. I, si em ve a preguntar la policia, qui creurà que algú amb aquesta sensibilitat artística pot cometre cap crim?


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

One thought on “Ànima d’artista

  1. Buff…….que dur! Quina sang freda……el tio

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.