Santa Claus de los bosques

Ya es la segunda navidad que pasamos en los bosques y, de nuevo, queremos hacer regalos a los niños de las familias pobres. El año pasado, Marian y yo aprovechamos ropajes sustraídos a los carruajes asaltados para coser muñecos. Pero esta vez lo haremos mejor aún: hemos oído hablar de un señor con un trineo lleno de regalos tirado por renos y sabemos la ruta que seguirá. Cuando vuele bajo, justo cruzar las montañas, lanzaremos las redes sobre ellos. Seguro que le sobrarán algunos juguetes de los que lleva a las casas de la nobleza y nos los cederá para nuestro buen fin. Dicen que es un hombre de buen corazón. Y espero que os traiga muchas cosas a todos vosotros, lectores. ¡Feliz Navidad!

---

• Presentat a la proposta del Monstruoscopio d’ Esta noche te cuento, ronda 7, amb el personatge assignat: Robin Hood, amb les condicions: tractar sobre el propi personatge i el Nadal. (Nota: lliga amb el microrelat inicial sobre el personatge).

[Enllaç a la ronda 7 al blog d’ENTC]

Cosas de críos

No podía dejar de llorar. Su padre, un empresario emprendedor, vio posibilidades de negocio. Llevó a su hija a un terreno donde en un santiamén excavaron un hoyo, que pintaron de azul, y la niña lo llenó con sus lágrimas. Un par de toboganes con curvas y a cobrar entrada. Como seguía con el berrinche, aprovecharon para completar el parque acuático con tres piscinas más. Hasta que el hermano le devolvió el globo rojo y paró de llorar.

---

• Presentat a XIII Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “No podía dejar de llorar” (16/9/2019).

[TANCADA] PROPOSTA: 8a temporada de Vull Escriure

Lluita col·lectiva

Són pocs els que pateixen, cercant guariment.
Però som molts els que no ens quedem pas indiferents.
El mal no ens espanta, seguim buscant com és,
els savis s’hi esmercen… Cal fer més progrés!
Tots unim esforços, no en sents la remor?

Ells posen la lluita, la força interior.
Volem que puguin prompte foragitar la por,
fugir de l’angoixa, la incertesa i foscor.

Perquè aquesta ombra que a ells els ha atrapat
qui sap si un dia també ens vindrà a buscar.
Posem-hi de la nostra part, no val a dubtar!

I ajudem-los sempre a fer el seu camí
amb companyonia i tendresa sens fi.

---

• Presentat a la convocatòria d’ARC “Són pocs, som molts” per a la Marató de TV3 2019, inspirat en aquesta obra de Pol Peiró:

—>> Text publicat al llibre solidari

El convulso mar de la adolescencia

Lentamente sus muñecas se hunden en el olvido. Las olas de la pubertad amenazan con la zozobra. Su edad es lucha diaria por seguir a flote.

Se agarra a una boya, Ernesto, que la arrastra a las profundidades: cigarrillos, alcohol, maría…

En una chalupa se acerca Inés remando con fuerza.

---

• Presentat a Cincuenta palabras (relats amb exactament 50 paraules).

[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]

[TANCADA] PROPOSTA: 6è Concurs de microrelats de terror de Sabadell

Les noves tecnologies

El Miquel està nerviós des de fa dies. La vida se li ha complicat. Bé, ha estat ell qui ho ha fet, és cert. Però només fa que donar-li voltes al cap i ja no pot dormir.

“No sap què fer i no ho pot consultar amb ningú per tractar-se d’un tema delicat? Truqui a l’ACONSELLADOR AUTOMÀTIC i rebrà una resposta amb total anonimat. Els algorismes de la intel·ligència artificial es posen al seu servei.” Aquella publicitat a la bústia sembla posada expressament per a ell. Pensa que no perd res si ho prova.

Aprofitant que és sol a casa, truca sense rumiar-s’ho més. Tot just marcat el número, sona una veu metàl·lica:
-“Si es tracta d’un secret de parella, marqui 1; de salut, marqui 2; de família, marqui 3; dels amics, marqui 4; d’altres qüestions, marqui 5.”- En Miquel prem l’1.
-“Si vostè posa les banyes a la seva parella, marqui 1; si és la seva parella qui les hi posa, marqui 2; si vostè és ‘les-banyes’ d’alguna altra parella, marqui 3.”- Torna a prémer l’1.
-“Si li posa les banyes amb algú de la feina, marqui 1; si és amb el cunyat o cunyada, marqui 2; si és amb algú del cercle d’amistats comunes, marqui 3; per altres casos, marqui 4.”- Aquest cop prem el 2.
-“Malparit!! Ja m’imaginava que alguna cosa hi havia amb la Neus!! Així rebentis!!”- El Miquel ha quedat blanc de cop. El telèfon li cau de les mans. Aquella veu ja no era metàl·lica, ha reconegut al moment la Lluïsa que, sospitant una possible infidelitat del seu home, havia preparat i deixat a la bústia l’anunci amb què ha descobert el secret que amagava.

Ben mirat, l’aconsellador automàtic li ha resolt el dubte que el consumia: el Miquel no haurà de seguir pensant si dir-li res a la Lluïsa.

---

• Presentat al X Concurs ARC de microrelats “Aniversari” – amb el tema “secrets”.

—>> MICRORELAT FINALISTA DEL CONCURS!!

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Confesión

Han circulado multitud de informaciones falsas sobre mí. Que si era «»el príncipe de los ladrones»». ¡Paparruchas! Mi historia no empieza con un noble propósito, sino con la motivación más vieja del mundo: el amor. Ese amor prohibido que es como tener una hoguera en el interior, ardiendo incombustible. Si mi familia me hubiera visto con Marian, no habría quedado de mí ni un pedazo reconocible. La formación adquirida en arco y espada sería insuficiente para defenderme, pues mi linaje la ha recibido siempre y mis hermanos son mayores y más fuertes. La única opción fue huir de su radio de acción, con una capucha para evitar que me descubrieran. Cambié de nombre y vivimos juntas en los bosques, esa es la parte de la historia conocida. Pero no todo lo que se ha contado es verdad, ni todo lo sucedido está escrito. ¿Acaso aparece Elisabeth, mi nombre original?

---

• Presentat a la proposta del Monstruoscopio d’ Esta noche te cuento, ronda 1,  amb el personatge assignat: Robin Hood, amb les condicions: tractar sobre el propi personatge i que hi aparegui la paraula “radio”.

[Enllaç al relat al blog d’ENTC] (sota el pseudònim de Robin Hood)