El Miquel està nerviós des de fa dies. La vida se li ha complicat. Bé, ha estat ell qui ho ha fet, és cert. Però només fa que donar-li voltes al cap i ja no pot dormir.
“No sap què fer i no ho pot consultar amb ningú per tractar-se d’un tema delicat? Truqui a l’ACONSELLADOR AUTOMÀTIC i rebrà una resposta amb total anonimat. Els algorismes de la intel·ligència artificial es posen al seu servei.” Aquella publicitat a la bústia sembla posada expressament per a ell. Pensa que no perd res si ho prova.
Aprofitant que és sol a casa, truca sense rumiar-s’ho més. Tot just marcat el número, sona una veu metàl·lica:
-“Si es tracta d’un secret de parella, marqui 1; de salut, marqui 2; de família, marqui 3; dels amics, marqui 4; d’altres qüestions, marqui 5.”- En Miquel prem l’1.
-“Si vostè posa les banyes a la seva parella, marqui 1; si és la seva parella qui les hi posa, marqui 2; si vostè és ‘les-banyes’ d’alguna altra parella, marqui 3.”- Torna a prémer l’1.
-“Si li posa les banyes amb algú de la feina, marqui 1; si és amb el cunyat o cunyada, marqui 2; si és amb algú del cercle d’amistats comunes, marqui 3; per altres casos, marqui 4.”- Aquest cop prem el 2.
-“Malparit!! Ja m’imaginava que alguna cosa hi havia amb la Neus!! Així rebentis!!”- El Miquel ha quedat blanc de cop. El telèfon li cau de les mans. Aquella veu ja no era metàl·lica, ha reconegut al moment la Lluïsa que, sospitant una possible infidelitat del seu home, havia preparat i deixat a la bústia l’anunci amb què ha descobert el secret que amagava.
Ben mirat, l’aconsellador automàtic li ha resolt el dubte que el consumia: el Miquel no haurà de seguir pensant si dir-li res a la Lluïsa.
- Presentat al X Concurs ARC de microrelats “Aniversari” – amb el tema “secrets”.
PETITES HISTÒRIES 