PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

A l’atenció del director

Benvolgut senyor:

L’escric en relació als fets ocorreguts dissabte passat al seu establiment.

Mentre esperava la meva acompanyant al sopar, tot mirant la carta, em va picar un mosquit tigre. Ho va fer al front, on els cabells em fan una petita entrada. Quin lloc més inoportú! Després de la dolorosa picada amb els dits podia notar com una petita protuberància emergia. Al moment començà la picassor, molt intensa. Impossible no gratar-se. El petit bony al front s’anava fent gran. Seguia rabiant de picor i creixia l’àrea afectada. Tant, que al final quasi no m’hi arribava i no se’m veia a mi sinó una gran calba sota la qual em trobava. Com a resultat, la noia que em venia a conèixer devia marxar per no veure-m’hi, perquè llavors no m’assemblava al de la foto que ella buscava.

Aquesta contrarietat ha capgirat els meus plans de futur, donat que no podré casar-me i tenir fills amb ella, i el culpo a vostè per no tenir el local net d’insectes.

Com a compensació demano que corrin amb les despeses del meu proper sopar amb una altra noia, amb qui he contactat mitjançant la mateixa plataforma d’internet.

Esperant resposta, rebi una cordial salutació.


[Enllaç al relat al blog de la LLMRC]


4 comentaris

Nadie es perfecto

Me quedé dormido hilvanando constelaciones, me pudo el cansancio. Estaba claro que acusaba el esfuerzo de las tres jornadas anteriores: la luz, las aguas, la tierra. ¡Palabras mayores! Luego pisé el acelerador y lo acabé todo en dos días para poder descansar el séptimo. Así me salió la especie humana…



Deixa un comentari

Imatges que són poemes, poemes que són imatges (Dies 1 a 4)

Dia 1 – Transforma aquest poema en una imatge:
TIC-TAC
Allò que comença és
des d’aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arranca.
[Enllaç al tuit]


Dia 2 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Si el tac li dóna un toc
la dent dirà adéu
deixant un rastre blanc com neu.

[Enllaç al tuit]


Dia 3 – Transforma aquest poema en una imatge:

Poema a la mida d’aquest moment.

[Enllaç al tuit]


Dia 4 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Espero la teva trucada amb el telèfon de la nit.
Marca el 0 i ningú ens veurà en la foscor.
Marca el 2 i et gronxaré amb una cançó.
Marca el 5 i sentiràs l’udol de l’home llop.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Amb perspectiva

Des de petita m’ha agradat passejar i escoltar els vagons rodant a tota velocitat en aquest punt allunyat del poble. I notar el vent que provoquen a la cara.

Feia temps que no venia. S’apropa un tren. Tanco els ulls. El sento passar. Obro els ulls. M’he equivocat de via. Aixeco el cap del raïl i m’incorporo, respirant profundament… Potser avui no és el dia. Potser el meu problema no és tan gran. Potser m’arribo a l’estació i pujo al següent tren.

I, mentre començo a caminar amb un bri de renovada esperança a la mirada, veig unes flors com les que tenia l’àvia al balcó. Del seu record he de treure la fortalesa que ara em manca.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]