Des de petita m’ha agradat passejar i escoltar els vagons rodant a tota velocitat en aquest punt allunyat del poble. I notar el vent que provoquen a la cara.
Feia temps que no venia. S’apropa un tren. Tanco els ulls. El sento passar. Obro els ulls. M’he equivocat de via. Aixeco el cap del raïl i m’incorporo, respirant profundament… Potser avui no és el dia. Potser el meu problema no és tan gran. Potser m’arribo a l’estació i pujo al següent tren.
I, mentre començo a caminar amb un bri de renovada esperança a la mirada, veig unes flors com les que tenia l’àvia al balcó. Del seu record he de treure la fortalesa que ara em manca.
- Presentat al X Concurs ARC de microrelats “Aniversari” – amb el tema “virtuts”.