PETITES HISTÒRIES

Sense límits

3 comentaris

La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants. Només la mare creia en mi quan vaig decidir fer-me fustera. La gent s’estranyava, no només perquè fos una dona, sinó perquè en una regió sense mar vaig proposar-me construir embarcacions. També vaig voler aprendre a nedar i em vaig preparar físicament. He de ser capaç de caminar molts quilòmetres, tot i que nedar no em farà falta si arribats a la costa tinc el material per fer una barca prou resistent. Ho aconseguiré, pares, us escriuré des d’Europa.


  • Presentat al Microconcurs de Relats en Femení 2020 (frase d’inici obligada: “La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants”).

—>> MICRORELAT GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç al resultat del concurs]

[Enllaç a “Descobrim la guanyadora del microconcurs”]

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

3 thoughts on “Sense límits

  1. Felicitats Carme!!!

  2. 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻🤣🤣

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.