PETITES HISTÒRIES

Qui vol portar ulleres

4 comentaris

És ben cert que moltes vegades ens posem unes ulleres per contemplar la vida i, segons les que agafem en cada moment, canviem la percepció de la realitat que vivim. Així ara puc dir que durant uns anys he portat unes ulleres amb un filtre rosa afegit, per imaginar que seguíem en braços de l’amor. Després he portat ulleres negres, per tapar el que no volia veure, com els blaus al cos segons la intensitat amb què t’esveraves.

Però l’altre dia em van caure els vidres que m’entelaven els ulls, es van esmicolar en mil bocins. Va ser quan vas cridar al Pol mentre se t’anava inflant el coll. Això no hi ha ulleres que ho camuflin. L’endemà vas trobar els armaris buits. Segur que no te’n sabies avenir. De cop, estaves sol. La veritat és que ho hauria d’haver fet fa molt temps. I tant se me’n fot el que facis en endavant.

Per començar, ens estarem uns dies lluny de tot. En un poble de la costa espero trobar serenor per decidir el nostre nou camí. I al dir nostre vull dir el de Pol i meu, perquè tu ja no seràs més a l’equació. Ma mare, des que és vídua, passa l’hivern a la seva preciosa illa. Diu que allí el Mediterrani mostra una llum prima amb el fred. No la destorbaré, però li enviaré una postal d’aquestes altres platges on som. Abans d’enviar-la, el Pol hi escriurà també alguna cosa, que a l’àvia li agrada veure els seus gargots.

Mentre miro com es retiren els darrers rajos del vespre sobre el mar, penso que es viu millor sense filtres afegits. He decidit que, a partir d’ara, s’han acabat les ulleres si no són de sol.


  • Presentat a la 8a temporada de Vull Escriure (responent a la crida 143: escriure amb la vista – contenir la paraula “ulleres” i opcionalment “un infant fa un gargot sobre una postal a punt de ser enviada”).

[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]

—>> Text publicat al llibre recopilatori de Vull Escriure 2020

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

4 thoughts on “Qui vol portar ulleres

  1. És una excel.lent metàfora sobre les emocions. M’agradaria copiar aquest relat a la meva web (o sigui, la web Lletra Perenne) però temo fer algo que potser no és ilegal però sí que potser és immoral. Tornant al relat, reflecteix molt bé, amb això de les ulleres, el que veiem i el que volem veure. I, després, vinga a fer-nos unes vacancetes.

    Bé, ens veurem, M.Carme Marí 🙂

    • Hola Mark,
      veig que a la teva web hi ha algun text d’altres autors.
      Si no et sap greu, en cas de voler publicar a Lletra Perenne alguna reflexió al voltant d’aquest relat, preferiria que hi posessis un enllaç cap a la pàgina del meu blog per qui vulgui llegir-lo (no copiar el text a la teva web).
      Gràcies,
      Carme.

  2. Un text molt emotiu i amb molta veritat!! 🙂 M’agrada la metàfora de les ulleres!

    • Els filtres els podem portar en unes ulleres, o directament a l’ànima, i a vegades cal assegurar-se que veiem les coses tal com són.
      Gràcies, Mireia, per deixar el teu comentari.

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.