[TANCADA] PROPOSTA: VI Edición de Relatos con Banda Sonora

Cròniques porcines

Us escric des d’Osona. Sí, des de l’espai aïllat. Alguns hem pogut escapar del domini porcí. Deixo aquestes línies amb l’esperança que arribin a algú de l’espai humà, tan a prop i tan lluny alhora, que com a espècie evolucionada siguin llestos i puguin evitar que es repeteixi la situació que patim a la nostra comarca en altres zones amb bestiar. I, si és possible, que vinguin a treure’ns d’aquí als qui malvivim al marge de la nova llei imperant. Amb la informació de camp que tenim recollida, des de l’exterior podrem elaborar un pla de rescat per alliberar la població i retornar-los la vida que tenien abans. Si esteu llegint aquest missatge i no podeu fer res per ajudar-nos, envieu-lo a qui cregueu que pugui actuar. Som la resistència: uns quants que subsistim amagats, organitzats, amb una comunicació precària, però ens falten eines per contenir l’expansió del nou dominador i sols som incapaços d’assolir l’èxit en els nostres objectius. Us necessitem!

Costa de creure fins on ens ha portat la deriva dels esdeveniments. Qui es podia imaginar que els porcs prendrien el control!! Primer cal tenir en compte les alteracions genètiques que se’ls hi van aplicar, com l’aberració de fer-los créixer dues potes més per tal que cada animal produís més pernils,

Menguante

Rosario lleva la vida entera enganchada a un espejo, aunque cada vez de menor tamaño.

De niña, en clase de danza, aprendió la elegancia en el porte tras años de pliés y “relevés” mientras se observaba girando en esa gran pared que reflejaba sus movimientos.

Su abuela era modista, y de jovencita le encantaba coger retales que sobraban para improvisar vestimentas de todo tipo. Se paseaba mirándose en la puerta del armario de mamá con uno u otro color, con seda o lino, con mil combinaciones distintas.

Entre una cosa y la otra, y ayudada por su esbeltez, acabó en el mundo de la moda. Le daban los últimos retoques a su imagen en el camerino para salir a desfilar. Las pasarelas se abrían a sus pies, como lo hizo la cartera de un magnate de los negocios a cambio de que ella le abriera sus piernas.

El tiempo no pasa en balde y ese hombre con alta estabilidad económica tenía baja estabilidad emocional, además de ser rico en impulsos y pobre en autocontrol. Espejito en mano se esmera con el colorete para tapar lo inaceptable.

Últimamente aspira a hacer desaparecer unas líneas blancas de su brillante superficie.

---

• Presentat a la Esta noche te cuento (condició: relat inspirat en el tema “el vestido o la moda”).

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]