PETITES HISTÒRIES

Cròniques porcines

1 comentari

Us escric des d’Osona. Sí, des de l’espai aïllat. Alguns hem pogut escapar del domini porcí. Deixo aquestes línies amb l’esperança que arribin a algú de l’espai humà, tan a prop i tan lluny alhora, que com a espècie evolucionada siguin llestos i puguin evitar que es repeteixi la situació que patim a la nostra comarca en altres zones amb bestiar. I, si és possible, que vinguin a treure’ns d’aquí als qui malvivim al marge de la nova llei imperant. Amb la informació de camp que tenim recollida, des de l’exterior podrem elaborar un pla de rescat per alliberar la població i retornar-los la vida que tenien abans. Si esteu llegint aquest missatge i no podeu fer res per ajudar-nos, envieu-lo a qui cregueu que pugui actuar. Som la resistència: uns quants que subsistim amagats, organitzats, amb una comunicació precària, però ens falten eines per contenir l’expansió del nou dominador i sols som incapaços d’assolir l’èxit en els nostres objectius. Us necessitem!

Costa de creure fins on ens ha portat la deriva dels esdeveniments. Qui es podia imaginar que els porcs prendrien el control!! Primer cal tenir en compte les alteracions genètiques que se’ls hi van aplicar, com l’aberració de fer-los créixer dues potes més per tal que cada animal produís més pernils, doblar la longitud del seu cos per treure’n més llonzes, o aprimar les extremitats de les espatlles per fer més fàcils de menjar els peus de porc (passant a ser mans de porc). La manipulació genètica és una eina que encara queda gran a l’ésser humà, que juga a ser Déu sense pensar que certs ordres naturals no s’han de tocar, que no es coneixen pas els efectes laterals, que al final el tret et pot ferir el peu, o el cor, vés a saber. Després no podem oblidar les diferents medicacions que anaven donant-los en els darrers anys: antibiòtics, corticoides, esteroides, hormones vàries. Tot plegat ha permès els porcs mutar i evolucionar: són més intel·ligents, més forts, més hàbils… talment com superherois, però no pas a favor de l’espècie humana. I cada pas va ser avalat pel Departament de ramaderia, pel Departament de salut, pels diferents (ir)responsables de torn que només miraven el benefici dels diners a curt termini.

Els homes i dones de la comarca, per altra banda, han patit durant dècades les conseqüències dels residus de les granges, pixats i excrements del bestiar amb la seva filtració al subsòl, la degradació de les aigües i l’entorn. L’ecosistema sencer s’ha vist afectat, i el cicle de l’aigua n’ha estat el gran potenciador: els humans bevent l’aigua adulterada, cuinant amb ella, rentant la roba que va fregant la pell, respirant-ne microgotes a l’aire també contaminat… Algú ho hauria d’haver previst, potser, amb les dades que s’anaven recollint. Quants ulls tapen els bitllets!! I quin ha estat el resultat sobre la gent? Doncs anar perdent facultats, com una baixada impressionant de capacitat mental, la voluntat més mal·leable, la musculatura més feble derivant en una dràstica reducció de la força física, i altres passes d’involució que els feia estar cecs als passos endavant que feien els porcs.

Els animals ens estudiaven, aprenien de pressa del comportament humà, i de les febleses que tant els podien afavorir. Com l’avarícia d’alguns científics que, degudament alimentada per compensacions monetàries, podia donar una bona empenta a la cursa cap enrere que corrien els fins ara pobladors dominadors de la plana. Els porcs van demanar-los usar les medicacions per fer enginyeria inversa i infectar les darreres carns de porc que menjaven els humans, amb elements que accelerarien la regressió dels homes.

Abans del dia de la revolta, ja havien tingut lloc uns episodis que ningú va poder clarificar. Un parell de combois que transportaven porcs cap a l’escorxador no hi van arribar. Ningú en sabia res, i no van poder-hi donar cap explicació raonable, ni van trobar rastre d’aquells camions. La debilitat dels habitants començava a mostrar els primers efectes i això donava marge de maniobra als porcs i les truges que dissenyaven l’estratègia a seguir per aconseguir el control absolut sobre el territori. Els animals salvats d’una mort segura van amagar-se, i van jugar un paper important el dia en què tot va canviar.

Va ser en una visita de la delegació del Govern de la Generalitat, amb motiu de validar el sistema de producció d’una de les indústries càrnies més rendibles de la comarca, que va tenir lloc l’inici de la dominació porcina. La nombrosa baconada d’aquella propietat es va abraonar contra les autoritats i els treballadors de la planta, agafant-los per sorpresa. No van poder reaccionar ni defensar-se. Van ser literalment esclafats pels quilos i quilos de carn que tant s’esmerçaven en incrementar. Els mascles més forts van fer prevaldre la seva voluntat a la dels homes, i les truges van agafar el control de la situació.

La proporció de vint porcs per osonenc va ser decisòria per fer saltar l’ordre establert a nivell generalitzat. Els qui movien els diners no miraven res més. Si ho analitzem, ja feia temps que ho gestionaven des de ben lluny estant, als barris alts de la capital on sí que arriben les aigües minerals estrangeres, les úniques no contaminades per nitrats. Qui quedava en aquests indrets? Els qui treballaven per quatre xavos a les indústries del porc, granges industrialitzades, escorxadors i fàbriques d’embotits. I la gent que s’oposava a abandonar la terra de la família, tot i que n’obtenia ben poc rendiment. Uns quants d’aquests últims, que encara pensàvem que es podia revertir la situació, som els que conformem la resistència. Aquí la majoria de persones es troben treballant ara en les noves indústries: fabricació de pinsos d’alta qualitat, plantació d’arbres ben gustosos per a ells (algú ha comprovat que siguin els roures i les alzines els que més els hi agrada menjar?), adaptació de les cases a l’ús per part dels animals, educació en diferents àmbits, atenció a qualsevol necessitat o desig, neteja personal, cures i tractaments si prenen mal, preparació d’activitats d’oci porcí, i una infinitat d’oficis destinats a donar-los la millor vida possible. Qui els ho havia de dir! És molt trist quan aconseguim veure els nostres veïns, trobar-los convertits en pobres titelles, sense voluntat pròpia, mogudes per la cort de truges. No deixo de pensar en la meva mestra a l’escola de primària, tant que ens demanava que féssim servir el cap per pensar, a qui vaig veure fa uns mesos en una de les antigues granges ensenyant a pronunciar als garrins. Com tampoc se m’oblidarà la imatge del capellà del poble, rodejat d’alguns dels nous capitosts, reconvertint algunes de les paràboles per fer aparèixer els porcs com a protagonistes.

Per altra banda, els nous amos del nostre món s’han entestat en engreixar la gent. Creuen que uns éssers tan primets i escanyolits no poden ser sans, i per això els afarten amb grans quantitats de menjar porqueria, buscant el nou pes ideal. Algunes truges vetllen per la correcta ingesta de les porcions establertes per normativa. Ningú gosa protestar o deixar-se aliments al plat, ja que saben que l’alternativa és una sonda directa a l’estómac i qui ho ha experimentat sap que és força desagradable. A més, les mans d’algunes truges encara no tenen la mobilitat fina desitjada i, en cas d’haver d’aplicar aquest mètode, es poden arribar a produir perforacions estomacals. Aquestes formes arrodonides que mostra tothom fan que no sigui fàcil per a nosaltres desplaçar-nos entre ells sense aixecar sospites. Com a mínim hem d’afegir uns coixins sota la roba per dissimular. I també ens fem un fart de falsificar etiquetes identificatives que portem a les orelles els humans. Els porcs diuen que ens assemblem i a vegades no ens distingeixen als uns dels altres, i amb els codis d’aquestes arracades gegants es pensen que ens tenen controlats. Però creiem que s’ensumen alguna cosa de la nostra existència fora del seu control i estan començant a posar mesures de seguretat.

I aquí estem reclosos, desesperant-nos aquells qui encara conservem ganes de recobrar la llibertat. No podem sortir de la comarca perquè, com ja deveu saber, fa molt de temps que des de l’exterior es van crear uns impressionants murs de contenció en veure la creixent contaminació ambiental. Han servit com a fronteres que es van tancar de seguida que va córrer la veu de la rebel·lió a la granja. Aquesta iniciativa ha evitat, de moment, l’expansió del domini porcí més enllà. Ens consta a més que s’han intentat preservar les aigües freàtiques de la invasió dels purins, però no tenim gaire clar que aquest objectiu s’estigui aconseguint amb èxit. N’hi ha massa per tot arreu.

No us penseu que sou lliures i esteu lluny de la nostra situació. Si no feu res, ben aviat serà també la vostra. S’alçaran els vostres porcs i els seguiran les vostres vaques, que segur van pel mateix camí. Vigileu, Segrià, sou els propers de la llista. No deixeu que faci xup-xup la segona revolta porcina sense actuar. Reaccioneu! I, per poc que pugueu, veniu a ajudar-nos.


Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

One thought on “Cròniques porcines

  1. Salutacions Carme Orwell. D’un tret amb aquesta perdigonada toques molts ocells…

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.