En casa eran cinco hermanos, casi ni la veían. Sus “amigas” del instituto la dejaron de lado y reían las gracias a los imbéciles de turno que se metían con ella. Al cumplir 15 años decidió celebrarlo en una barca. Subió sola y empezó a remar. Todavía no ha vuelto.
- Presentat a Cincuenta palabras (relats amb exactament 50 paraules).
PETITES HISTÒRIES 
3 Agost 2020 a les 09:08
👍🏻👍🏻
22 Agost 2020 a les 13:26
Gràcies Laura per llegir i comentar!
Un petó.
Carme.
3 Agost 2020 a les 08:14
Simpàtic conte, encara que, suposo que per la brevedat, deixa alguns interrogants sense resposta, encara que suposo que això té poca importància. M’ha agradat, m’ha entretingut, encara que m’ha deixat amb ganes de més… En fi, segueix fent relats encara que puguin ser així de breus (no seré pas jo qui t’exigeixi la perfecció de cap manera). ¡¡¡Salut, M.Carme!!!
22 Agost 2020 a les 13:25
Molts relats exposen una situació i és el lector qui l’acaba de completar el que no s’hi explica (i això independentment del número de paraules 😉
Gràcies, Mark, per deixar-me el teu comentari. Celebro que t’agradi.
2 Agost 2020 a les 11:57
Es sol dir que una imatge val més que mil paraules… de vegades 50 paraules diuen més que mil imatges!
22 Agost 2020 a les 13:22
Gràcies pel comentari! La veritat és que amb 50 paraules es poden explicar moltes coses (i es poden entendre moltes coses que no s’expliquen també).