PETITES HISTÒRIES

Monthly Archives: Abril 2021


by Deixa un comentari

Modernització del conte

La Blancaneu va apostar pel brànding “Mirall màgic”, creant productes finançats mitjançant economia col·laborativa amb els 7 nans i els seus amics. Però no esperaven que la Reina Malvada tornés a visitar-la al bosc.

-“Aquest nom hauria de ser una marca meva!… I què ha passat amb el príncep?” –va preguntar la madrastra.

-“El petó d’amor me’l va donar un dels nans i mira, ens hem empoderat i usant l’enginyeria social, anem a totes sense reis ni prínceps.”


by Deixa un comentari

Una visita llamada deseo

En cuanto ella aparece, él cuelga el cartel “Vuelvo en unos minutos” y pasan a la trastienda.

Allí, una música sensual les lleva a los primeros contoneos. Sus labios se buscan ansiosos y las manos navegan por su piel mientras el oleaje del deseo va esparciendo su ropa por el suelo. En ese momento, se adentran en su mundo particular. Él pasea la pengua por los lezones de sus turgentes bechos, a la vez que acaricia la redondez de su tulo. Ella recorre su torso desnudo hasta su viembro, ya erecto. Frotan sus cuerpos, saltan chispas. La mecha se enciende en su interior y las hogueras están en su punto álgido al incrementarse la presión de los fenitales de él sobre el glítoris, más húmedo a cada envite.

Pasado el temporal ardiente, recuperan la compostura. Cada uno continuará con su trabajo: él atendiendo a posibles compradores, ella en una monótona oficina.

Al final del día, él llega a casa y le da un beso a su mujer, atareada con sus tres retoños. Ella, que a media tarde ha tomado el relevo a la canguro, le sonríe con complicidad cuando imagina qué nueva ruta seguirán mañana a la hora del desayuno.

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]


by Deixa un comentari

Tuits presentats al IX Concurs “Un viatge d’històries”

M’agrada el trajecte de quarts de nou. A la segona parada puja una mare amb el petit que em fa pessigolles fent rodar el cotxe de joguina pel respatller del seient. De seguida se m’obliden els peus que abans m’han posat a sobre els universitaris.
#CosesDelsVagons

[Enllaç al tuit]

Els trens no saben qui els ocuparan. Seran turistes en llargs viatges o alegres passatgers en sortida d’oci? S’ompliran de rutina i badalls en dies laborables? Acabaran els seus dies aixoplugant sensesostre? Recorden anys negres: no volen anar atapeïts de deportats.

[Enllaç al tuit]


by Deixa un comentari

Ojalá siempre fuera tan fácil

Lo hemos adoptado como un hijo más. Al principio se le veía tan poca cosa, a pesar de sus trece años, y apenas comía, siempre pegado a imágenes de sus demacrados ídolos. No sabíamos si saldría adelante… Pero, inexplicablemente, el sistema de salud esta vez funcionó: los psicólogos y nutricionistas hicieron un buen trabajo. Ahora rebosa vitalidad. Y, aunque suene increíble, come como una lima.


by Deixa un comentari

Cabòries

Una vegada més, ha perdut el fil i, aquest cop, mai millor dit. I és que, per matar l’avorriment, ha decidit tallar una mica de la llana que tenia a les mans per fer un d’aquells jocs de cordes de quan era un infant. Del tortell li sembla recordar que li deien. N’ha nuat un tros, ha aconseguit posar-se’l entre els dits fins a reproduir la situació de partida i, tot d’una, ha vist que no pot jugar-hi sense companyia. Fa tant de temps que està sol, que no hi ha caigut; però és que necessitava una distracció i és el primer que se li ha acudit. Amb la gran aventura que esperava viure només entrar… Segueix caminant sense esma, gira cap aquí, gira cap allà, quan s’adona del que ha fet. On és el fil? Fa unes quantes bifurcacions que l’ha deixat anar, quan ha preparat aquell joc absurd! I ara, què farà? Com sortirà? Què pensarà l’Ariadna si passen les setmanes i no apareix? Tancat aquí dins de per vida, pot entendre la bogeria del Minotaure. Si tampoc ell tindrà manera de trobar la sortida, potser quan es topi amb la bèstia li pot ensenyar el joc de cordes. I convence’l de fer-se vegetarià.

  • Presentat a la 9a temporada de Vull Escriure (responent a la Crida 162 [Poeta Josep Carner] – contenir la paraula “vida” i opcionalment “el/la protagonista estigui atrapat en un laberint”).