Una vegada més, ha perdut el fil i, aquest cop, mai millor dit. I és que, per matar l’avorriment, ha decidit tallar una mica de la llana que tenia a les mans per fer un d’aquells jocs de cordes de quan era un infant. Del tortell li sembla recordar que li deien. N’ha nuat un tros, ha aconseguit posar-se’l entre els dits fins a reproduir la situació de partida i, tot d’una, ha vist que no pot jugar-hi sense companyia. Fa tant de temps que està sol, que no hi ha caigut; però és que necessitava una distracció i és el primer que se li ha acudit. Amb la gran aventura que esperava viure només entrar… Segueix caminant sense esma, gira cap aquí, gira cap allà, quan s’adona del que ha fet. On és el fil? Fa unes quantes bifurcacions que l’ha deixat anar, quan ha preparat aquell joc absurd! I ara, què farà? Com sortirà? Què pensarà l’Ariadna si passen les setmanes i no apareix? Tancat aquí dins de per vida, pot entendre la bogeria del Minotaure. Si tampoc ell tindrà manera de trobar la sortida, potser quan es topi amb la bèstia li pot ensenyar el joc de cordes. I convence’l de fer-se vegetarià.
- Presentat a la 9a temporada de Vull Escriure (responent a la Crida 162 [Poeta Josep Carner] – contenir la paraula “vida” i opcionalment “el/la protagonista estigui atrapat en un laberint”).
PETITES HISTÒRIES 