Lluitant pel futur

5 Mai 2021 by M.Carme Marí 2 comentaris

Deixo aquestes reflexions a la llibreta de treball, per si algú de la resistència ho troba en cas que ens passi res a nosaltres.

A hores d’ara, seguim endavant amb el projecte només la Magda i jo. Al Pol el van descobrir en un control hormonal, feia massa temps que s’havia injectat el preparat per simular tenir els marcadors esperats. El voldran reinserir en una vida feliç i ignorant, segurament no s’hi podrà oposar. Està clar que perdem una ment brillant per a la nostra recerca que intentarem recuperar més endavant, en cessar la seva vigilància.

No sé si aconseguirem acabar el segle XXII amb cap progrés en la nostra lluita. El món es troba més controlat que mai per uns pocs, mirant pel seu benefici, molt més que en les èpoques i segles anteriors. Des que van instaurar la vacunació hormonal obligatòria, no tenen oposició. No entendré mai que hi hagi científics que puguin prestar els seus serveis a aquestes minories explotadores del poble en massa. I ara… Ara a tots els nadons, només néixer, se’ls injecta el controlador hormonal que ho va revolucionar tot. Primer ho feien d’amagat, però ara ja no els cal. Aquesta bomba bioquímica treballa en dos nivells. Per una banda genera periòdicament una dosi d’un neurotransmissor més potent que la dopamina que s’estudiava abans, per tenir a la gent en un estat continu de falsa felicitat, i per una altra conté dos inhibidors d’hormones considerades perilloses avui en dia: la de l’estrès i la de la indignació, evitant així cap brot de pensament crític. Només se’n lliuren els seleccionats, els nascuts de les famílies de l’Olimpat, que creixen per a ser els nous líders mundials.

Però alguns petits grups d’investigadors en paral·lel van vetllar pel manteniment de persones sense adulterar, els feien estimar la ciència, seguir buscant noves formes de biosíntesi per revertir el procés. Hauríeu de veure la reacció d’una persona un cop li injectem l’antídot que desactiva la vacuna hormonal. La força i determinació que mostra ens omple d’esperança. La de ser molts més, sense haver de callar ni amagar-nos. La de poder despertar el món a la plena consciència.

---

• Presentat a Inspiraciència 2020