La poetessa i la seva amiga novel·lista esmorzen juntes cada dia. Van a una granja del barri, deixen les seves llibretes de notes a la taula i agafen les tasses de xocolata o cafè amb llet.
Avui estan molestes amb els seus protagonistes masculins. La poetessa explica que el cavaller ja no recita versos a la seva estimada. El va situar sota el seu balcó i les úniques paraules que va dir foren:
-“Semblen petjades del mercader veí.”
Per la seva banda, la novel·lista es queixa de les paraules del detectiu al darrer capítol que està escrivint. Investigant un crim passional, ell centra les sospites en un personatge femení, però ahir va deixar el seu discurs deductiu i entre dos interrogatoris s’exclamava: Continua llegint
PETITES HISTÒRIES 