PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Despedida

Dígale, agente, que la quise mucho, como el fuego quiere al aire para encenderse con fuerza los dos juntos. Que no se sienta culpable por sus merecidos reproches, todo ha sido cosa mía. Que a veces una chispa puede prender en el sitio más inesperado y, a la vez, inadecuado. Que lo de esa chica fue una llamarada desleal, pero no apagó la hoguera que siempre ha quemado en mi interior por ella. Agradezco su oportuna aparición en este puente y le ruego que transmita a mi mujer mis últimas palabras. Ahora soltaré su mano y me llevará el río.



Deixa un comentari

“Private investigations”

L’inspector Ros i dos membres del seu equip entren a l’escena del crim. Els han explicat que la víctima, que havia estat trasllada a l’hospital al matí, acaba de morir. Així doncs, el cas ha passat a tractar-se d’un homicidi. Al rebedor, veuen al mirall unes lletres escrites amb pintallavis: “M A R C”. Serà el nom de l’agressor? Passen al menjador, on hi ha molts papers desendreçats. Estan una estona intentant esbrinar si els condueixen cap al mòbil de l’agressió, però no ho arriben a aclarir. No tenen temps per a més, han de marxar.

Dues hores més tard, l’inspector Ros amb tres acompanyants són de nou al menjador, mirant els papers, i aconsegueixen treure l’entrellat de com van produir-se els fets gràcies a unes marques que han trobat als fulls. Per saber qui n’és el culpable, passen a un tercer espai, l’habitació de la dona assassinada. A terra hi veuen un pintallavis, Continua llegint