A vegades, tot el teu món pateix una sotragada i canvia de cop. I, sense avisar, s’ha acabat compartir estones junts. Mai et pares a pensar que potser diumenge serà el darrer dia que veuràs la mare. O que la de dilluns serà l’última trucada en què parlaràs amb ella. Sento una forta enyorança. Com m’agradaria poder-li donar la mà i notar la seva pell fràgil després de tants anys de treball. La fi arriba d’improvís i ningú hi està preparat.
Li voldria dir a la mama que estic bé, que no es lamenti per mi. I que, quan li arribi l’hora, ens retrobarem en aquesta altra dimensió on les ànimes es toquen de nou.
- Presentat al X Microconcurs La Microbiblioteca
PETITES HISTÒRIES 