PETITES HISTÒRIES


2 comentaris

Tot és possible

La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants. Ell deia que era impossible sortir-nos del guió, que només podíem parlar si ho feien els titellaires, que no teníem opció d’anar enlloc perquè ens havien de donar corda. Però diumenge, quan ens van posar en marxa, vam buscar la forma de seguir en moviment. Amb uns cordills, unes rodes i enginy vam mantenir la corda sempre donada. Fins que se’ns va acudir una idea millor: treure’ns la corda de l’esquena i caminar pel nostre compte.


  • Presentat al Microconcurs de Relats en Femení 2020 (frase d’inici obligada: “La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants”).