PETITES HISTÒRIES

Periple en un petit poble de secà

Deixa un comentari

Què us diré dels tombs que dona la vida? Doncs que sembla que hagi fet la meva primera volta al món particular. A l’inici em sentia en una travessia llarguíssima, navegant per unes aigües inabastables i no trobant el lloc on anar, sense saber el meu objectiu. Llavors vaig tenir-ho clar, però vaig patir l’abandó d’alguns a qui creia amics. Els vaig deixar enrere i vaig seguir amb entrebancs, comparable a passar per un estret. Va venir una temporada de calma, ja era a l’oceà Pacífic. Continuava buscant refugi, i això em feia ballar el cap. Quan, per fortuna, vaig arribar al destí que em va omplir, en vaig sortir esquilat pel meu entorn, no tenint gaires ports on reposar en el meu viatge. Finalment, he aconseguit l’estabilitat. Pocs m’acompanyen, és cert, però ara m’accepto com l’home que sóc i no m’amago quan estic amb el meu marit.


Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.