Entre amics

Fa una setmana que, cada dia, troba una gran cagarada al parabrisa del cotxe en sortir de treballar. “És de les coses que comentaria amb el bo d’en Pep, i riuríem junts”. Pensa força en ell aquests dies, ara que ja no hi és. Era qui més li seguia la veta i sempre li feia bromes. “Els companys de feina diuen que el putejava, però no és pas cert perquè rèiem molt. M’explicava unes idees ben ximpletes de vegades…”, recorda amb un somriure als llavis.

“Quan et parlava de la reencarnació te’n foties de mi, eh, escèptic! I mira, això sí que em sembla divertit!”, pensa l’amic volant en cercles al cel tot afinant la punteria de nou.

---

• Presentat al XI Microconcurs La Microbiblioteca

—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!

[Enllaç als finalistes de novembre en català de la Microbiblioteca]

Se busca…

Era el bandido más preciado de todo el lejano oeste. Llevaba años en búsqueda y captura, y ofrecían una buena recompensa por él. Pero lo reclamaban vivo, sin este detalle ya le habrían disparado hace tiempo. Fueron muchos los pistoleros que le dieron caza en un remoto condado y luego tenían que llevarlo hasta el sheriff que pagaría por él, aunque nunca alcanzaban al destino con el prisionero: siempre lograba escapar a pocas millas de la población.

El fugitivo había dado el mayor golpe jamás visto al atracar el banco cuando rebosaba oro y diamantes extraídos de la mina vecina, convirtiéndose en un hombre odiado y envidiado. Desde entonces, se puso precio a su cabeza. De hecho, él mismo compensó con una jugosa cantidad al sheriff para que fijara la retribución solo si lo entregaban con vida. También premiaba con una generosa paga a quien, en una parada de la diligencia cercana al pueblo, le ayudaba a huir con un meticuloso plan sin que nadie resultara herido. Y es que al ladrón le gustaba viajar acompañado y lo conseguía cada vez que se dejaba atrapar por un cazarrecompensas bien lejos de su hogar.

---

• Presentat al XI Microconcurs La Microbiblioteca

—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!

[Enllaç als finalistes de novembre en castellà de la Microbiblioteca]

Memòries ardents

Una cançó ens pot transportar a un moment concret, com ho fa una olor. Recordes perfectament on vas escoltar la que sona ara, i què estaves fent. O millor dit, què estàveu fent. Ell era ajagut i tu ballaves aquesta melodia tan sensual. Amb moviments suggeridors, vas començar a treure’t la roba. Mai havies fet un striptease, però aquella vetllada, no saps si va ser la lluna o el desig que us cremava per dintre que t’hi va portar sense pensar-hi. Vas deixar caure la faldilla, mostrant els teus generosos malucs, sense parar de moure’t. Després, els tirants de la samarreta també van anar avall. La xafogor de l’estiu us havia atrapat amb la luxúria a la pell i al cap. El que portaves posat anava quedant escampat al voltant del llit, i ell et feia carícies mentre tu seguies el ritme cada cop més excitada. Llavors, li vas tapar els ulls amb un mocador de seda. T’hi vas abalançar al damunt fregant-li la panxa i el membre amb diferents punts del teu cos. Us vau posar a mil i vau arrodonir-ho gemegant plegats amb les finestres obertes aquella nit de frenesí.

Només rememorar-ho, estàs tota humida. Comproves que encara saps on tocar-te per, pensant en ell, resseguir el camí cap al clímax que recorríeu junts. Quan acabes, et sents una mica malament, amb la teva edat i vídua… Però, qui ha de posar límits a la passió? Tot i que ell ja no hi és, continua ben a dins teu.

---

• Presentat al XI Concurs ARC de microrelats “Gèneres narratius”: eròtic.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]