Fa una setmana que, cada dia, troba una gran cagarada al parabrisa del cotxe en sortir de treballar. “És de les coses que comentaria amb el bo d’en Pep, i riuríem junts”. Pensa força en ell aquests dies, ara que ja no hi és. Era qui més li seguia la veta i sempre li feia bromes. “Els companys de feina diuen que el putejava, però no és pas cert perquè rèiem molt. M’explicava unes idees ben ximpletes de vegades…”, recorda amb un somriure als llavis.
“Quan et parlava de la reencarnació te’n foties de mi, eh, escèptic! I mira, això sí que em sembla divertit!”, pensa l’amic volant en cercles al cel tot afinant la punteria de nou.
- Presentat al XI Microconcurs La Microbiblioteca
—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!
[Enllaç als finalistes de novembre en català de la Microbiblioteca]
10 Mai 2022 a les 17:23
Un relat que està bastant bé, m’agrada. Vindré per aquesta web de tant en tant. Salutacions, senyors historiaires.
http://ciutat-perenne.com
10 Mai 2022 a les 18:26
Gràcies, Marc, celebro que t’agradi!