Quan va coincidir amb ell al gimnàs, en va quedar corpresa. Era el noi més eixerit que havia conegut, simpàtic, atent amb tothom, enginyós, i se la mirava amb uns ulls… En començar a sortir va descobrir que, a més d’estar en forma, era un romàntic, capaç de gestes impensables. Si ella volia un menjar que no tenien a la botiga propera, iniciava una marató voltant tots els comerços de la ciutat per aconseguir-lo. Si ella deia que li agradava molt una fruita que aquí no trobava perquè ja feia calor, arrencava a córrer cap al nord, si calia fins a l’altre extrem del continent, per complaure-la. S’asseien cada vespre a la fresca, a contemplar el cel estrellat i, llavors, ell li va voler portar la lluna. Va agafar embranzida i va arribar-hi en quatre salts, però va cometre l’error de fer-ho en quart minvant i s’hi va quedar enganxat, penjant de la punta.
Ara ella s’ha comprat un telescopi i pot veure’l a les nits, mentre entrena sense descans per anar-lo a rescatar abans de la lluna nova.
- Presentat al XII Concurs ARC de microrelats «La colla»: l’esportista.
PETITES HISTÒRIES 