La nostàlgia m’atrapa aquesta nit de Cap d’Any que és la primera que passem separats. I m’arriba una foto al mòbil: tu bufant un espanta-sogres. M’emociono en veure’t. Et trobo tant a faltar…
Si em demanessin de fer una miscel·lània de moments de felicitat, podria crear com una constel·lació de gotes, encabint en cada esfera un instant, un record magnífic. I en gairebé tots t’hi posaria a tu.
I és que, quan vas arribar a la meva vida, la vas omplir de colors, de sentiments que fins llavors no havia tingut per ningú. Triaria el dia en què per fi et vaig poder tenir als meus braços, eres tan menuda que no sabia ni com agafar-te. O la primera vegada que vas dir “Papa, tinc caca”, amb cara de satisfacció quan just t’havíem tret els bolquers. O quan, ja una mica més gran, un saltamartí va volar per davant teu i, després de l’ensurt inicial, vas apreciar els colors que amagava sota les seves ales amb sorpresa i curiositat. També n’hi hauria de les remullades al rierol del costat del càmping, en aquells estius plens d’excursions. La vida està feta de petits detalls, i l’alegria de compartir-la és la veritable riquesa.
Amb tot això rondant-me per dins, agafo el meu telèfon i em faig una selfie amb el meu millor somriure, el de pensar en tu.
- Presentat a la 10a temporada de Vull Escriure (responent a l’especial “Amic invisible” de Nadal, per al company Zelder, contenint les 10 paraules que em va deixar: “nostàlgia, nit, miscel·lània, constel·lació, esfera, felicitat, saltamartí, caca, espanta-sogres, rierol”).
PETITES HISTÒRIES 