PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Visions

Les portes no es tanquen. Transcorren uns minuts. Dues estacions més endavant, el tren resta aturat amb la meitat dels vagons encara dins del túnel.
“El servei a la línia 3 de metro es troba interromput…”.

Un noi amb motxilla a l’esquena marxa corrents a buscar un autobús, a veure si arriba a temps a l’examen.

El conductor del comboi anterior ha sortit de la cabina ben trasbalsat. A les trobades amb companys havien parlat d’algú a qui li havia passat, però ell creia que podria frenar a temps, donat el cas.

Uns passatgers que esperaven en aquella l’andana, horroritzats, comenten què li devia rondar a l’home pel cap, quines angoixes el podien moure a una acció tan desesperada.

Els veïns, en rebre la notícia, culparan al sistema que no el va protegir en la seva vulnerabilitat, en perdre definitivament la feina després de tants mesos d’inactivitat per la pandèmia.

El director de la seva oficina bancària, quan condueix cap a la seva segona residència, ja no recorda que va donar un ultimàtum al Pere tot reclamant-li els rebuts endarrerits de la hipoteca.


  • Presentat als Premis Arnau de Palomar 2021, tractant el tema “la societat postpandèmica”.