Quan ell arriba, la troba al menjador, plegant robeta de nadó amb un somriure al rostre.
–És bonic aquest conjunt, oi? Li quedarà molt bé al nostre fillet.
–D’on l’has tret?
–Era dalt al terrat, assecant-se.
–Deu ser dels nous veïns, ara els hi torno.
–Què dius, Manel? La necessitem per al nostre…
–Teresa, si us plau, no hi tornem.–Ell l’abraça.
Tots dos tenen els ulls negats de llàgrimes. El seu bebè va patir la síndrome de la mort sobtada fa quaranta anys i, darrerament, quan la Teresa veu robeta per a petitons, la seva ment no pot evitar traslladar-se a aquells mesos plens d’una felicitat que els fou arrabassada de cop.
- Presentat a la 40è Concurs Literari Vila de Mont-Roig (incloent les paraules “quaranta anys”).
PETITES HISTÒRIES 
8 gener 2023 a les 14:08
És un relat excel·lent sobre els pares que han perdut els fills. La Teresa és la mare enyoradissa. A vegades cal passar unes males estones… Felicito a qui sigui l’autor del relat. Bona tarda.
http://ciutat-perenne.com
21 gener 2023 a les 21:32
Cert, la Teresa enyora aquells temps i, a més, amb l’edat la memòria li juga males passades.
Gràcies, celebro que t’agradi.
Carme.