PETITES HISTÒRIES


3 comentaris

Una imatge val més que mil paraules

Sempre havia estat molt reservat, separant la feina de la vida privada. Però, en entrar a la firma d’advocats més prestigiosa de la ciutat, sabia que allò hauria de canviar. Les diferents generacions dels socis principals entenien la família com a centre i puntal de les persones, per aquest motiu els seus empleats decoraven la taula de l’oficina amb una fotografia amb l’esposa, o marit, i els fills. Així doncs, tot i no voler-ho, allí estava ell, en un marc, amb una dona rossa i un bebè als braços. Amb el pas dels anys, va renovar la imatge un parell de vegades, i se’l podia veure amb la dona i dues nenes petites.

«Hauran crescut molt les teves filles!», li va comentar l’altre dia un dels directors. Ell pensa des de fa temps que tocaria actualitzar la foto, el problema és que la veïna es va mudar l’estiu passat. Potser, amb unes gorres, la germana i nebodes del seu nou xicot s’hi assemblarien força…



3 comentaris

Cómo cambia el cuento

Todos conocéis la obsesión de mi madrastra por los espejos. No podía pasar por delante de uno sin preguntarle: “¿Quién es la más bella?”. Por eso, cuando llegó a aquel campo lleno de paneles solares fotovoltaicos, empezó a lanzar su pregunta a cada pequeño espejito hasta acabar en un psiquiátrico, loca de atar.

Así que no tuve que huir al bosque, ni conocí a los siete enanitos, ni mordí la manzana envenenada. Me ahorré toda la historia. Y no necesité a ningún príncipe para despertar y vivir feliz como una perdiz (y comer verduras… vegetariana que es una).