Todos conocéis la obsesión de mi madrastra por los espejos. No podía pasar por delante de uno sin preguntarle: “¿Quién es la más bella?”. Por eso, cuando llegó a aquel campo lleno de paneles solares fotovoltaicos, empezó a lanzar su pregunta a cada pequeño espejito hasta acabar en un psiquiátrico, loca de atar.
Así que no tuve que huir al bosque, ni conocí a los siete enanitos, ni mordí la manzana envenenada. Me ahorré toda la historia. Y no necesité a ningún príncipe para despertar y vivir feliz como una perdiz (y comer verduras… vegetariana que es una).
- Presentat al VIII Concurso de Microrrelatos Científicos 2021.
27 Abril 2022 a les 13:54
És bastant simpàtic aquest relat… m’agrada. En espanyol, ehem. Val la pena de ser llegit. Salut, gent.
27 Abril 2022 a les 19:57
M’alegro que el trobis simpàtic 🙂
I sí, escric en català i en castellà. Les llengües són riquesa! (si es pot triar, sempre envio en català, que és la meva).
Moltes gràcies per deixar-me el teu comentari!
10 Mai 2022 a les 15:11
Al teu servei pel comentari que m’has agraït. Jo seguiré al peu del canó, almenys a estones, en aquesta bona web. En fi, cuida’t molt.
http://ciutat-perenne.com