Sempre havia estat molt reservat, separant la feina de la vida privada. Però, en entrar a la firma d’advocats més prestigiosa de la ciutat, sabia que allò hauria de canviar. Les diferents generacions dels socis principals entenien la família com a centre i puntal de les persones, per aquest motiu els seus empleats decoraven la taula de l’oficina amb una fotografia amb l’esposa, o marit, i els fills. Així doncs, tot i no voler-ho, allí estava ell, en un marc, amb una dona rossa i un bebè als braços. Amb el pas dels anys, va renovar la imatge un parell de vegades, i se’l podia veure amb la dona i dues nenes petites.
«Hauran crescut molt les teves filles!», li va comentar l’altre dia un dels directors. Ell pensa des de fa temps que tocaria actualitzar la foto, el problema és que la veïna es va mudar l’estiu passat. Potser, amb unes gorres, la germana i nebodes del seu nou xicot s’hi assemblarien força…
- Presentat al X Microconcurs La Microbiblioteca.
PETITES HISTÒRIES 
26 Abril 2022 a les 10:38
El teu relat és bastant curiós i interessant, i alhora flúid de llegir, cosa que, ho dic sincerament, no es troba cada dia per molt que puguis buscar; insisteixo, ho he dit seriosament.
Endavant i a posar més relats!!
26 Abril 2022 a les 19:01
Celebro que trobis intressant el relat i t’agradi l’escriptura 🙂
Moltes gràcies, Marc, per passar-te i deixar un comentari.
Carme.
27 Abril 2022 a les 11:28
Ens veurem per aquí. T’espero en el Perenne (o sigui, en les webs Perenne, si vols venir-t’hi lliurement). Una abraçada. Salut!!