Un cop de mà

L’Ernest havia acabat la jornada de feina quan va sentir un soroll. No quedava ningú al taller, què havia estat allò? Alçà el cap de les eines que recollia i va notar una flaire estranya. Caminà entre els cotxes guiat per l’olfacte preguntant “A què olora?”. Una veu li contestà: “A fantasia!”. En arribar al racó del fons, es quedà bocabadat veient un conill blanc amb armilla traient el cap per un forat. “La Reina t’espera” digué mentre l’estirava de la solapa de la granota blava cap a dins del cau. “Què faaaaaas?”, va cridar quan queien. “El Rei de cors ha demanat un mecànic per resoldre el problema del transport. Les cartes han construït un vehicle per recórrer el camp de croquet usant bolets com a rodes però, quan hi puja la reina, s’enfonsen. Has de trobar una solució!” L’Ernest va contestar tot tocant terra: “M’he tornat boig?”. “Benvingut al club!” exclamà el conill, “I ara, quina resposta donem a la Reina per conservar el cap?”