PETITES HISTÒRIES

Un cop de mà

3 comentaris

L’Ernest havia acabat la jornada de feina quan va sentir un soroll. No quedava ningú al taller, què havia estat allò? Alçà el cap de les eines que recollia i va notar una flaire estranya. Caminà entre els cotxes guiat per l’olfacte preguntant “A què olora?”. Una veu li contestà: “A fantasia!”. En arribar al racó del fons, es quedà bocabadat veient un conill blanc amb armilla traient el cap per un forat. “La Reina t’espera” digué mentre l’estirava de la solapa de la granota blava cap a dins del cau. “Què faaaaaas?”, va cridar quan queien. “El Rei de cors ha demanat un mecànic per resoldre el problema del transport. Les cartes han construït un vehicle per recórrer el camp de croquet usant bolets com a rodes però, quan hi puja la reina, s’enfonsen. Has de trobar una solució!” L’Ernest va contestar tot tocant terra: “M’he tornat boig?”. “Benvingut al club!” exclamà el conill, “I ara, quina resposta donem a la Reina per conservar el cap?” “És normal que les rodes es deformin amb el pes si no tenen consistència. Cal posar-hi una anella al voltant”. En aquell moment passaven pel costat de l’Eruga blava amb el seu inseparable narguil. El conill va esperar que deixés anar el fum quatre vegades i va agafar al vol les quatre circumferències que se n’anaven cel amunt. “Me les emporto i ara mateix les col·loquem. Moltes gràcies, noi!” i regalant-li una piruleta l’adreçà cap a una taula molt llarga que es veia al fons. “Si entres dins una tassa de te, tornaràs allà on eres. Bon viatge”. Res tenia sentit, tanmateix l’Ernest s’afanyà en aquella direcció. Es va entrebancar amb les potes d’un centpeus i va començar a caure cap a dalt fins a arribar al taller. Va mirar enrere i el forat ja no hi era. Li semblava que desvariejava, què havia begut al dinar?, es va posar a pensar. Llavors, a la butxaca, va notar el pal del caramel.


  • Presentat a la 8a temporada de Vull Escriure (responent a la crida 146: escriure amb l’olfacte- contenir la paraula “piruleta” i opcionalment “un/a mecànic/a segueix el rastre d’una olor «estranya» en un taller ple de cotxes”).

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

3 thoughts on “Un cop de mà

  1. Ah, i a més, us convido a Lletra Perenne a través de Ciutat Perenne:

    http://ciutat-perenne.com

  2. És un interessant article, que sembla ambientat en “Alicia al país de les meravelles”. Doncs sí, el pobre home s’estava tornant boig, quina pena… L’article és boníssim, felicitats.

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.