PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Cambio de guión

Siempre lo habían pintado como a un chico conflictivo, y eso era algo con lo que no estaba de acuerdo. Más bien consideraba que el mundo se confabulaba contra él. Ya en el insituto le culparon del robo de unos microscopios. A pesar de que no lo pudieron demostrar, por no encontrar pruebas concluyentes, esa acusación quedó en su expediente. Luego, la chica de quien estaba enamorado no quería ni verlo porque se contaban de él muchos defectos y ninguna de sus virtudes. La gota que colmó el vaso llegó cuando le quisieron cargar con la muerte accidental de una anciana. Se explicó como un tirón de bolso que la hizo caer y golpearse con muy mala fortuna. Entonces se dio cuenta: la culpa era de quienes construían el relato. Esta vez sí que fue a por alguien. Se levantó desde esas letras de imprenta y liquidó a los guionistas. A partir de ahí, su historia la escribiría él mismo.



Deixa un comentari

El pla

Els soldats enemics havien arrasat el poble i van empènyer el seu reduït grup armat a les muntanyes. Allí s’hi van atrinxerar. Els dies passaven i cada vegada els ànims pesaven més. Llavors, l’Anselm, veí de la zona, va recordar que hi havia una cova que permetia creuar el petit cim. I va decidir fugir de la guerra. Ja en tenia prou de trets, de companys ferits, d’homes que morien sense poder-los auxiliar… No volia ser ell el següent.

A les nits, quan ningú el veia, s’apartava del campament i explorava les roques, fins a identificar el lloc de l’antic pas reconeixent les pedres triangulars de l’entrada. Començà a treure els rocs que tapaven l’obertura i va trobar el camí. Aquell dia se li va acabar el temps, els estaven cridant per formar i, amb el tràfec del matí, el veurien. L’endemà marxaria.

Quan es va amagar el sol, s’aixecà de la màrfega on dormia i va sortir cap a la cova. Tot i no fer soroll, un altre soldat es despertà i va anar-hi al darrere. Però abans, avisà un dels companys. Al final va ser una comitiva que el seguia i ell, sense adonar-se’n, caminava content perquè tornava a casa, deixava decidit el front. “Adeu”, els digué en silenci. Just entrant a la cova, va sentir una remor de passes i veus rere seu. Va pensar que l’havien descobert i s’imaginava que el declararien desertor. Se li apropà l’oficial a càrrec de l’escamot. L’Anselm gairebé no s’aguantava dret per la tremolor que l’envaïa.
–On va aquest passatge sota terra, soldat?
–A l’altra banda de la muntanya, senyor.
–Excel·lent pensada, Anselm. Sortirem per la seva rereguarda i enxamparem per sorpresa l’enemic. Sabia que podia comptar amb tu, tens fusta de líder. Endavant, que et seguim!


—>> MICRORELAT FINALISTA DEL CONCURS!!

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]