El professor Franz estava cansat de les queixes de la seva dona cada vegada que plovia: “Mira com em deixes el terra de casa!”, es queixava. Per evitar aquest problema, va decidir inventar un extractor de l’aigua dels paraigües. Els primers prototipus tot just s’emportaven alguna gota de les que estaven a l’extrem proper a l’aparell, però quedava encara molta aigua en els plecs del paraigua. Llavors va decidir pujar al màxim la potència de succió. En uns segons va aspirar la cinta de recollir les barnilles, el paraigua sencer, el paper que tenia a la mà, la taula i el seu fill petit que acabava d’entrar al laboratori. Va continuar xuclant al professor amb la cadira on era assegut, els quadres, la seva dona, la porta, la veïna i així continuà fins que no quedà res més que l’aparell xuclador. Allí dins es van organitzar i la vida seguia igual que abans ho feia fora però, com que no hi plovia, s’estalviava les discussions amb la dona. Objectiu aconseguit.
- Presentat al VIII Microconcurs La Microbiblioteca.
PETITES HISTÒRIES 