El Joel no falta mai a les trobades dels “guais” de l’institut, no es perd cap de les festes que organitzen. D’un temps ençà, el reclamen, i sempre està disposat a donar un cop de mà quan cal. Saben que poden comptar amb ell si algú té problemes amb el mòbil o l’ordinador.
La veritat és que ningú hagués dit uns mesos enrere que estaria tan sol·licitat. El Joel era dels “friquis” de la classe, interessat en cables i tecnologia, i va començar a anar amb aquesta colla arran d’un parell d’ocasions en què els va ajudar: un dia que se’ls havia penjat l’accés a internet deixant-los sense música, i un altre en què se’ls van bloquejar els portàtils. Just va coincidir que passava per allí i s’oferí a resoldre-ho. Des de llavors, han descobert que a més és un entès en tots els estils musicals, se sap infinites lletres de cançons i un munt d’acudits, encara que no té massa gràcia explicant-los.
Per la seva banda, el Joel fa uns dies que pensa a tornar a preparar-los un virus o parany de comunicacions, més que res per assegurar-se que el segueixin trobant imprescindible.
- Presentat al XII Concurs ARC de microrelats «La colla»: l’imprescindible.
PETITES HISTÒRIES 