PETITES HISTÒRIES

Supersticions

Deixa un comentari

La setmana passada vaig començar a sentir uns miols. Per la finestra, entre les plantes del camp veí, s’hi intuïa una cua de gat. Vaig pensar a portar-li una mica de menjar i aigua. Així ho vaig fer un parell de vegades. Al tercer dia, quan marxava de deixar-li pinso, se’m va creuar pel davant i vaig veure que era un gat negre! Ai, quin mal cos! Jo que soc tan supersticiosa! Vaig decidir que no hi aniria més, no volia córrer el risc de patir malastrugança.

Ahir, després de faltar-hi dues tardes, al mig de les floretes dibuixades a la tassa del cafè amb llet hi va aparèixer aquell gat negre, que em mirava reclamant atenció. Amb l’ensurt em va caure a terra i es va esmicolar en mil bocins.

Avui he tornat a escoltar uns miols mentre esmorzava. Crec que els ignoraré, no li donaré res. La nova tassa que tinc a les mans només té flors. De moment.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.