La setmana passada vaig començar a sentir uns miols. Per la finestra, entre les plantes del camp veí, s’hi intuïa una cua de gat. Vaig pensar a portar-li una mica de menjar i aigua. Així ho vaig fer un parell de vegades. Al tercer dia, quan marxava de deixar-li pinso, se’m va creuar pel davant i vaig veure que era un gat negre! Ai, quin mal cos! Jo que soc tan supersticiosa! Vaig decidir que no hi aniria més, no volia córrer el risc de patir malastrugança.
Ahir, després de faltar-hi dues tardes, al mig de les floretes dibuixades a la tassa del cafè amb llet hi va aparèixer aquell gat negre, que em mirava reclamant atenció. Amb l’ensurt em va caure a terra i es va esmicolar en mil bocins.
Avui he tornat a escoltar uns miols mentre esmorzava. Crec que els ignoraré, no li donaré res. La nova tassa que tinc a les mans només té flors. De moment.
- Presentat al XIII Concurs ARC de microrelats «La sort» – subtema: el gat negre.
PETITES HISTÒRIES 