PETITES HISTÒRIES


2 comentaris

Opciones

–«…Y fueron felices y comieron perdices».
–Pero, ¿y si uno de ellos fuera vegetariano?
–Pues, «fueron felices y comieron…».
–¡Espera! ¿Y si, por exceso de peso, hicieran dieta? No podrían estar comiendo cada vez que termina el cuento.
–Vale, como alternativa diremos «fueron felices y brindaron por ello».
–Entonces acabarán en Alcohólicos Anónimos.
–Caramba. Lo cambiaremos por «fueron felices y lanzaron confeti».
–Anda, y así gastamos mucho papel y deforestamos el planeta.
–«Fueron felices y sonrieron muy fuerte».
–Se llenarán de arrugas pronto.
–Lo voy a dejar en «Y fueron felices».
–¿Y ya está? Un poco triste, ¿no?

–Mira, vamos a finalizar la historia con «Colorín, colorado…».
–¿Y si no les gusta el color rojo?


Podeu escoltar el relat en aquest potcast de Raul Luna.

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]


Deixa un comentari

Tuits presentats al XI Concurs de microrelats de terror Can Mulà

Va a triar el taüt per al seu pare. Vol que hi pugui descansar ben còmode. També cal que tanqui hermèticament, un raig de llum pot ser fatal i acabar amb ell abans d’hora. Tingues en compte que, si te’l creues, voldràs portar molts caps d’all i una estaca de fusta.

[Enllaç al tuit]


La meva acompanyant a la festa volia integrar-se al grup.
A la sala s’adonà que era diferent a tots nosaltres, i va tenir por, molta por: als miralls només s’hi reflexava ella.
De seguida li saltàrem al coll.
Ara, amb una mica menys de sang al cos, ja és una més.

[Enllaç al tuit]


Al castell on s’allotjava aquella nit, a cada hora en punt s’escoltava un crit ofegat i un cop a terra. A les 4 va sentir batre unes petites ales que en entrar per la finestra prengueren forma humana. Pensà en fugir però era massa tard, ja tenia els ullals al coll.

[Enllaç al tuit]


Era la més poruga del grup, i en tenia motius. Avui en dia no et pots refiar de ningú. Tot i això, va començar a sortir amb un noi gaudint la nit de la ciutat.
Un dia feia tanta pudor d’all que va fugir-ne. L’endemà, acabat de perfumar, va poder-li clavar l’ullal.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Poner una vela y rezar

No podemos hacer más. Está en el hospital, malherido tras el impacto de una maceta caída del balcón. Sólo nos queda rezar al diablo para que se lo lleve. Ya le dije a Andrés que lanzaba el tiesto demasiado pronto. Mala hierba… No nos desharemos del jefe fácilmente. ¡Maldito cabrón!


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]


Deixa un comentari

Llinatge

“Aquesta criatura no fa cas al que li diem a casa. És massa tou. L’altre dia li va fer pena una parella jove. Tot perquè els va sentir comentar que estarien ben gastats els estalvis en el viatge de noces. Així que va tornar només amb la cartera d’un jubilat, que ja no tenen diners a meitat de mes. Per endurir-lo, me l’emportaré per Tots Sants al cementiri i li faré estirar la bossa a les velles que hi entrin. I que no em vingui amb romanços! Que es noti de quina família és.”

El 2 de novembre el nen preguntava amb timidesa “Segur que li puc dir iaia?” a una d’aquelles indefenses velletes.



Deixa un comentari

La reacción de un Romeo

“Esta vez no se reirán de mí, los voy a dejar pasmados”, se dijo al prepararse para la fiesta de fin del verano. Prestó atención a cada detalle. El maquillaje era llamativo. El pelo recogido mostraba un cuello y escote sujerentes. Y se hizo con un vestido de corte ceñido. Le había costado que entrara pero, al final, le quedaba como un guante. Aun así, quería ver si podía resaltar más sus pechos, emulando el efecto de un sujetador “push up”, para que resultara más provocativa. Decidió darle a la mancha un poco más cuando no debía haberlo hecho, pues el incremento de aire unido al apretado vestido ocasionaron el estallido del hinchable. Aterrado, no pensó en que sería el pringado que anunció llevar una sorpresa y llegaría con las manos vacías, sino en cómo aplacaría a su hermano mayor cuando viera el estado en el que quedó su Julieta.