PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits presentats al XI Concurs de microrelats de terror Can Mulà

Va a triar el taüt per al seu pare. Vol que hi pugui descansar ben còmode. També cal que tanqui hermèticament, un raig de llum pot ser fatal i acabar amb ell abans d’hora. Tingues en compte que, si te’l creues, voldràs portar molts caps d’all i una estaca de fusta.

[Enllaç al tuit]


La meva acompanyant a la festa volia integrar-se al grup.
A la sala s’adonà que era diferent a tots nosaltres, i va tenir por, molta por: als miralls només s’hi reflexava ella.
De seguida li saltàrem al coll.
Ara, amb una mica menys de sang al cos, ja és una més.

[Enllaç al tuit]


Al castell on s’allotjava aquella nit, a cada hora en punt s’escoltava un crit ofegat i un cop a terra. A les 4 va sentir batre unes petites ales que en entrar per la finestra prengueren forma humana. Pensà en fugir però era massa tard, ja tenia els ullals al coll.

[Enllaç al tuit]


Era la més poruga del grup, i en tenia motius. Avui en dia no et pots refiar de ningú. Tot i això, va començar a sortir amb un noi gaudint la nit de la ciutat.
Un dia feia tanta pudor d’all que va fugir-ne. L’endemà, acabat de perfumar, va poder-li clavar l’ullal.

[Enllaç al tuit]