PETITES HISTÒRIES


4 comentaris

Els patiments de la donzella Constança en una vesprada d’estiu

La donzella, neguitosa,
espera el seu galant
que li ha promès una cosa:
des del carrer estant,
oferir-li una cantilena
en aquesta tarda serena.

Ella somia amb escoltar una tendra cançó
que li parli de tot el que troba en el seu amor,
que li obri de bat a bat les portes del cor,
confiada en els seus dots de trobador.

Però el jove no apareix
i ella resta a l’aguait,
mentre la impaciència creix,
dubta si vindrà mai.
Què serà el que el reté?
Pensarà que no li convé? Continua llegint


1 comentari

Lluita col·lectiva

Són pocs els que pateixen, cercant guariment.
Però som molts els que no ens quedem pas indiferents.
El mal no ens espanta, seguim buscant com és,
els savis s’hi esmercen… Cal fer més progrés!
Tots unim esforços, no en sents la remor?

Ells posen la lluita, la força interior.
Volem que puguin prompte foragitar la por,
fugir de l’angoixa, la incertesa i foscor.

Perquè aquesta ombra que a ells els ha atrapat
qui sap si un dia també ens vindrà a buscar.
Posem-hi de la nostra part, no val a dubtar!

I ajudem-los sempre a fer el seu camí
amb companyonia i tendresa sens fi.


—>> Text publicat al llibre solidari


Deixa un comentari

Tuits presentats al VI Concurs “Un tren d’històries”

El cremallera juga amb el rierol camí de Núria. Es creuen, es piquen l’ullet.
L’aigua, en un brollar continu de la pedra, mostra cascades i salts durant el trajecte, que a l’hivern es cobreix de neu i gel.
Un xiulet anuncia l’arribada. El llac saluda els passatgers.

[Enllaç al tuit]


La llum a trenc d’alba
les comença a il·luminar,
agulles que no punxen,
que fan goig d’albirar,
ens representen arreu,
anem-les a saludar.
Amb el cremallera primer
i després el funicular,
a dalt trobem recer
a l’ermita de Sant Joan,
admirant amb deler
tot Montserrat.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Versets de Nadal

El Nadal ja és aquí
ple de llums de colors,
l’arbre i les garlandes,
galets, torrons i cotilló.

Al pessebre la canalla
hi posa tot el bestiar
les figures, el riu, el pou,
i el caganer no hi pot faltar.

Les famílies es reuneixen,
que no se’t faci pesat,
si els petits canten nadales
sempre els pots acompanyar.

Oblida la mirada adulta
que amb els anys perd brillantor,
no t’ho pensis i posa’t
uns ulls d’infant plens d’il·lusió.

I demana als Reis alegria
per compartir-la amb tothom.
Des d’aquí jo et desitjo:
Molt bon any 2019!


1 comentari

Bon any 2018!

L’any nou ha nascut,
el tenim en bolquers,
l’hem de fer créixer
tractant-lo molt bé.
Donem cada dia
somriures, abraçades,
alguna alegria
i l’escalfor d’un petó,
així rebrà a la primavera
més formós que les flors.
En arribar l’estiu
veurem un jove ben fort
que voldrà aventures
i el pessigolleig d’un amor.
Quan la calor marxi
seguirà endavant
estona a estona, dia a dia,
amb nosaltres madurant.
Llavors tindrà la calma
i el caminar ferm
de qui amb recolzament
es prepara per a l’hivern.
Visquem l’any pensant
en mimar-lo de valent
perquè ens cuidarem a nosaltres
i estimarem la gent.

BON ANY NOU A TOTHOM!!


1 comentari

Futuro

Amanece.
Hoy es el primer día de los días que nos quedan juntos.
Hoy es el primer día desde que sabemos que no son tantos,
que se acabarán, que me consumo.
Y lo piensas y contienes el llanto
pues ayer nos juramos, como haremos cada día,
no penar y sacar alegría
de donde sólo vemos espanto.
Porque aunque presentemos batalla
con mil y un tratamientos y medicaciones
nuestro adversario es un conocido canalla
que no entiende de deseos o intenciones.
Mas el futuro le ajustará cuentas,
dejará de ser esa sombra negra que planea
sobre corazones encogidos, a la espera.
Nuevos doctores le cortarán las alas:
no se llevará más sueños en volandas.
Esperanza.



Deixa un comentari

Tuits #martesmge (maig-juliol 2016)

  • Proposta 31/5/2016: Inici “El poeta llegó un martes”

El poeta llegó
un martes cualquiera.
Con versos de amor
hechizó a la más bella.
Cuando se marchó
a buscar otra tierra
ella lloró.

[Enllaç al tuit]


  • Proposta 7/6/2016: Inici “Aquel martes cruzamos”

Aquel martes cruzamos a través del espejo, donde nos esperaba Alicia para guiarnos por un tablero de ajedrez lleno de fantasía.

[Enllaç al tuit]


  • Proposta 21/6/2016: Inici “Las flores de un martes”

Las flores de un martes disculparon el despiste del lunes y propiciaron el beso del miércoles

[Enllaç al tuit]


  • Proposta 28/6/2016: Inici “El martes vendiste tu maleta”

El martes vendiste tu maleta mágica, la de viajar al mundo de la fantasía. Creciste, quieres otros destinos.
Pero ¡sigue soñando!

[Enllaç al tuit]


  • Proposta 12/7/2016: Inici “El reto empezó un martes”

El reto empezó un martes: el concurso de memorizar Don Quijote de la Mancha. Lo hice. Les gané.
Espera… quizá fue un jueves…

[Enllaç al tuit]



2 comentaris

Una prueba de amor

Como un barquito de cáscara de nuez,
así temblaba el acusado delante del juez.
-Su señoría, yo soy inocente,
no tengo nada que ver con el incidente.
El abogado de la acusación
abre el interrogatorio con aire guasón:
-¿Me dirá que no es usted, caballero,
quién viste sólo con toalla en el merendero?
Sacó una foto de la carpeta
que acercó al estrado haciendo una mueca.
-¿Podemos repetir la escena
y vemos si su aspecto nos suena?
-Sólo quería que mi novia viera
que cualquier cosa haría por ella.
Si de su corazón me da la llave
yo voy con toalla hasta por la calle.
-Íbamos con mi madre de paseo
y que fueras “junto a ella” era mi deseo,
alegó sonriente la muchacha,
-¡Retiro la denuncia! -gritó y al chico que abraza.
El juez suspiró aliviado
de representar el circo en su juzgado se había librado.