La donzella, neguitosa,
espera el seu galant
que li ha promès una cosa:
des del carrer estant,
oferir-li una cantilena
en aquesta tarda serena.
Ella somia amb escoltar una tendra cançó
que li parli de tot el que troba en el seu amor,
que li obri de bat a bat les portes del cor,
confiada en els seus dots de trobador.
Però el jove no apareix
i ella resta a l’aguait,
mentre la impaciència creix,
dubta si vindrà mai.
Què serà el que el reté?
Pensarà que no li convé? Continua llegint