PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

El mètode Rigall

Em presentaré: em dic Guillem Rigall i sóc un reconegut contorsionista del Circ du Soleil. He fet gires per tot el món, he creat el meu propi mètode, he rebut premis, i tot ho dec als pares. A ells i a la seva prudència. Us ho explicaré.

Quan va començar el meu embaràs, l’àvia els digué que als metges només s’hi ha d’anar en cas de necessitat, que si se n’abusa, no t’atenen igual de bé. Com que la mare es trobava perfectament, van fer les mínimes visites mèdiques. Fins que va arribar el dia previst per al meu naixement, però allí dins m’hi trobava tan a gust que no tenia cap pressa per sortir. I així van anar passant les setmanes i els mesos, jo sense moure’m i els pares, tot i la panxa una mica més gran, plens de prudència, mirant de no molestar.

Quan per fi vaig néixer recordo que, en lloc de plorar i buscar el pit, vaig demanar una maquineta d’afaitar. Atípic, oi?


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Anuncis


Deixa un comentari

Se precisa ONG

Experimenté un terremoto de magnitud 9 cuando leí tu nota. Te marchabas. Así, sin más. Ningún aviso de la oficina geológica, ni sismógrafo detectando un mínimo movimiento previo. Los cimientos en los que me asentaba sucumbieron al recibir la noticia. Primero fue mi pierna derecha la que falló y llevó la rodilla al suelo, luego la izquierda, incapaz de sostener toda la estructura, me acabó de derribar. Los brazos acompañaron, la cabeza laxa.

Pasan los días, sigo en ruinas y veo imposible levantarme yo solo. Necesito ayuda del exterior… Quizá con el tiempo alguien acuda al rescate en misión humanitaria.


—>> MICRORELAT GUANYADOR DE LA SETMANA!!

[Enllaç al podcast del programa del 25/11/2017 – del minut 30:50 al 35:10 llegeixo el relat i els professors de l’Escola d’Escriptura en fan la valoració.]


Deixa un comentari

Adaptació

En Jack Spatt, el famós pirata que aterria el Carib, estava bojament enamorat de la Lucy, la filla del capità de les tropes angleses. Des que la va veure al seu vaixell durant la darrera escaramussa, en sortir un moment de la cabina sobre el pont de comandament, que només es delia per tenir-la entre els braços. Als seus homes els havia dit que perseguien la nau anglesa per segrestar-la i demanar un abundós rescat per ella. Però un cop la tingués al seu costat, pensava deixar l’arracada i el lloro i abandonar la vida de pirata.

Tot d’una, mentre seguia amb la ullera de llarga vista el moviment del galió, va observar com una boira impensable en aquelles latituds el va envoltar i el deixà de veure. Durant tres dies van rastrejar la zona infructuosament, fins que van encertar al punt exacte del triangle on la mateixa boira els va projectar també a ells 400 anys endavant.

Ara es troben en un veler, amb diferent arracada (piercing) i lloro (aquest és estèreo) perseguint un iot. No van poder piratejar la seva wifi per robar les claus bancàries del magnat del petroli, no tenien prou cobertura, però les obtindran a canvi de tornar la seva filla després d’atrapar l’embarcació. Això és el que Jack ha dit als seus col·legues, però ell pensa deixar la vida de hacker quan tingui la noia al seu costat.


[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]


1 comentari

Segundo de bachillerato

“Ella no te conviene, Andrés”, me decías a menudo, “su amor es pasajero como una pompa de jabón, necesitas a alguien que te ame de verdad”. Yo pensaba que la querías para ti. Pero tras el extraño accidente no parecías afectado por su repentina ausencia. Algo no encajaba. Hasta ayer. Volví a mirar la foto del anuario del instituto. Estábamos juntos los tres cuando pedí a Elvira: “Si me quieres, cuando el fotógrafo dispare levanta una ceja y ladea la cabeza, así siempre recordaremos nuestro amor”. Me fijé en ti, en tu pose en la foto, y por fin comprendí.


—>> Vaig passar a la segona ronda de la Copa ENTC!!

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]