PETITES HISTÒRIES


4 comentaris

Amor sideral

La nostra relació era quelcom còsmic.
Abans de conèixe’ns els dos havíem viscut amb altres parelles que ens havien consumit les ganes de més relacions. Ens imaginava com dues estrelles de les més típiques de l’univers, com si fóssim dues nanes blanques, ja esgotades, sense font d’energia i comprimint-nos sobre nosaltres mateixos.
Però l’atracció que es va crear entre nosaltres em va fer veure un sistema binari, girant amb força, alimentant-nos. Hi va haver un moment en què jo vaig passar el lòbul de Roche i em xuclaves matèria que ràpidament quedava sota la teva força de gravetat. I així tu tenies molta més massa, i fusionaves, fusionaves el nucli, superant el límit de Chandreasekhar i fent inevitable l’explosió d’una supernova que ens va destruir completament.
Jo, pobre de mi, vaig quedar reduït a la mínima expressió, com una estrella fugitiva.
Tu potser tornaràs a atreure altres estels i repetir el procés, fins a arribar a convertir-te en un forat negre.


—>> RELAT GUANYADOR DEL CONCURS!! – categoria català

[Enllaç al blog del concurs amb els guanyadors]

[Enllaç al relat al blog d’Inspiraciencia]

Anuncis


Deixa un comentari

Missatge prenatal

Havien detectat problemes a l’embrió. El metge ja els va avisar que intentar un embaràs primitiu era un risc. Però ella el va convèncer: “Fem-ho pel nostre amor”.

Ara era inviable continuar amb la gestació sense intervenció a nivell cel·lular. El procediment consistia en implantar un nanodispositiu que es fixaria a l’embrió i modificaria el gens problemàtics. De fet, era el que es feia al laboratori en una concepció normal abans que comencés el desenvolupament dins el cos de la mare, si s’optava per experimentar la gestació corpòria (un turment innecessari a parer del metge). La parella va accedir.

Un cop alterat l’embaràs natural somiat, van decidir que triarien el color dels ulls, la complexió física i, com que s’ho podien permetre econòmicament, una intel·ligència superior. També van precarregar-li el cervell amb tot de coneixements. Des del cinquè mes aprofitaven que ja els sentia per parlar-li, posar-li música, …estava atent.

En apropar-se la data del part van començar a notar uns cops rítmics provinents de dins la panxa. Consultant-ho pertot, finalment un antropòleg els va dir que li recordava al morse, un antic codi de comunicació. Va traduir-ho. El missatge deia: “Papa repassa l’herència dels grups sanguinis”.



Deixa un comentari

Tuits de les “Micro series temàticas”

  • #MiSeF – tema: “cuentitos usando el título de algún libro CON MAYÚSCULAS entre el texto”

Mis vecinos están medio sordos. Lo sé porque EL CARTERO SIEMPRE LLAMA DOS VECES para que le abran la puerta.

—>>  TUIT TRIAT DINS ELS MILLORS DE LA SETMANA!!

[Enllaç al tuit]


El veterinario lo confirmó: EL DIENTE DE LA BALLENA con caries era el 184. MOBY DICK odiaba los empastes. Huyó MAR ADENTRO.

[Enllaç al tuit]


Se fue hacia ella cuchillo en mano. Quería ver LAS NUEVE CARAS DEL CORAZÓN, y no hablaba metafóricamente.

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe9 –  tema: “Ángeles y Demonios”

Los ángeles jóvenes quieren ir a las fiestas de los demonios: se divierten más que en las del cielo, demasiado inocentes…

[Enllaç al tuit]


Siempre habrá demonios que se escapen a las fiestas del cielo: dicen que de las del infierno ya están quemados…

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe7 – tema: “Monstruos”

Se acerca el monstruo de cuernos y grandes zarpas. Me quiere quitar el móvil. ¡No, que es de mi madrtuhcthjv thubjjjkj gtujfcnbirydhr

[Enllaç al tuit]


  •  #MiSe6 – tema: “las distopias, el viaje al retro futuro de la mano de ‘1984’ de Orwell”

La unidad 1984 está averiada: marca como prohibidos pensamientos intrascendentes como la lista de la compra.Está castigando inocentes

[Enllaç al tuit]      



Deixa un comentari

Tuits presentats al concurs de Radio Rubí

Hi ha princeses que no volen ser rescatades, Jordis que volen ser princeses i qui treu foc pels queixals sense ser un drac

[Enllaç al tuit]


Amb aquell tuit guanyaria el concurs, segur!
Quan l’anava a enviar en els últims minuts del termini,el mòbil es quedà sense bateria

[Enllaç al tuit]


Proposta d’escenari per “On és Wally?”: Les Rambles el dia de Sant Jordi.
A més, trobar la princesa, el drac, el Jordi i el Sant.

[Enllaç al tuit]


Es posava tan nerviós amb els examens que, quan en tenia un, viatjava al futur 3 hores per arribar quan ja l’havia acabat

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Tuits #tweetrelat #hemcrescutjunts imatge3

Amb la taula parada
impacient
espero la teva arribada.
Somrient
em saludes amb una besada.
Vint en fem
estimada

[Enllaç al tuit]  


Any 3547.Planeta Twor
Els humans segueixen recordant la Terra simulant l’extinta natura al panell de les parets

[Enllaç al tuit]


L’entorn, encisador.Tot preparat al detall.Entre els plats, la capseta de l’anell.No comptava amb les formigues

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Generador d’energia

Si la Maria em veiés… amb el que li deia… i ara jo… Bé, ara em puc definir com un rodamón espacial, que només vol tornar a casa.

El fet de viatjar sol en la missió XT304 no em suposava cap problema. Les sortides a l’espai estan des de fa temps molt automatitzades, però aquest cop calia intervenció humana en algunes tasques.

És cert que hem d’estar en forma els astronautes, però una mica de peses i alguns exercicis concrets poden ser suficient. Això de còrrer no era per mi, sempre li havia dit a la Maria. Especialment quan tornava tota suada de fer 10 o 20 km. amb la colla de ‘runners’.

Tot anava conforme els plans previstos: vaig arribar a l’estació espacial amb l’esperat carregament, vam poder fer la reparació, vam obtenir les mesures amb el nou sistema enregistrador que va quedar correctament instal·lat, i ja estava de tornada aproximant-me a les coordenades per descendre cap a la Terra. Va ser llavors quan va succeir

I segur que n’he de treure un aprenentatge d’actituds: no riure del cansament dels altres fruit d’una activitat voluntària. Si volen còrrer fins donar la volta al món, endavant.

Va fallar el generador principal. Sembla que una petita tanca de l’embalatge va quedar sense recollir, va colar-se a la ranura de fixació elèctrica i va fer saltar el sistema. Llavors vaig activar el generador d’emergència. De fet, vaig moure l’interruptor però no es va activar res. Cap resposta. Al centre de control no hi han trobat explicació ni solució. Sense els generadors actius no tinc prou energia per tornar a la Terra.

Energia… tenir energia… com en tenen els que corren maratons: energia al cos per còrrer i al cap per seguir corrent…

Llavors vaig pensar en l’equip per a fer exercicis que porten totes les naus tripulades i se’m va acudir la idea: jo seria el generador d’energia. Sempre hi ha una cinta de còrrer amb un senzill aparell connectat que s’il·lumina amb més o menys intensitat segons la velocitat de la cinta. Vaig canviar les connexions i, en lloc de fer aquests llums, l’energia s’anirà acumulant en una bateria, que alimentarà al generador.

I aquí estic ara, esbufegant, corrent com no ho he fet mai. Dec portar ja l’equivalent a 10 maratons, o més!… Condemnat a còrrer i còrrer per arreplegar engrunes d’energia i poder tornar a casa algun dia… Què et sembla, Maria?


[Enllaç al relat a Inspiraciència]