PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Futur imperfecte

A la Martina li preocupa la Júlia. Troba que està abusant molt del teletransport. És cert que als aparells domèstics han fixat la restricció d’un trajecte per persona i dia i, a més, comproven la identitat en els equips públics perquè no s’excedeixin els dos viatges diaris, però creu que ella falseja la presa de mostra biològica inicial quan en fa ús. Dijous va intentar parlar amb ella i, com a resposta, va desconnectar-se l’intercomunicador inserit a l’orella. La Martina no sap per què juga amb foc, coneixent els riscos. Encara no s’han polit els efectes secundaris si se n’abusa, i l’afectació al cervell pot ser irreversible amb més de cinc trajectes per setmana.

Sé que és perillós, i també pot ser-ho quedar-me a casa. Només vull fugir, tot i que al final acabo tornant perquè… tant és, Qui em manava a mi compartir amb ell el meu cardio-localitzador biònic? “Sempre estarem junts”, pensava. Que beneita era! He demanat canviar-me’l, així ell no em podrà rastrejar, però hi ha llista d’espera. Mentrestant, seguiré marxant ben lluny cada dia amb el teletransport. De fet, millor si se m’esborra la memòria, com diuen que pot passar amb massa viatges des d’aquestes cabines. A veure si, amb sort, se m’obliden els insults, les amenaces, els crits i els cops.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


2 comentaris

Lluitant pel futur

Deixo aquestes reflexions a la llibreta de treball, per si algú de la resistència ho troba en cas que ens passi res a nosaltres.

A hores d’ara, seguim endavant amb el projecte només la Magda i jo. Al Pol el van descobrir en un control hormonal, feia massa temps que s’havia injectat el preparat per simular tenir els marcadors esperats. El voldran reinserir en una vida feliç i ignorant, segurament no s’hi podrà oposar. Està clar que perdem una ment brillant per a la nostra recerca que intentarem recuperar més endavant, en cessar la seva vigilància.

No sé si aconseguirem acabar el segle XXII amb cap progrés en la nostra lluita. El món es troba més controlat que mai per uns pocs, mirant pel seu benefici, molt més que en les èpoques i segles anteriors. Des que van instaurar la vacunació hormonal obligatòria, no tenen oposició. Continua llegint


1 comentari

Cròniques porcines

Us escric des d’Osona. Sí, des de l’espai aïllat. Alguns hem pogut escapar del domini porcí. Deixo aquestes línies amb l’esperança que arribin a algú de l’espai humà, tan a prop i tan lluny alhora, que com a espècie evolucionada siguin llestos i puguin evitar que es repeteixi la situació que patim a la nostra comarca en altres zones amb bestiar. I, si és possible, que vinguin a treure’ns d’aquí als qui malvivim al marge de la nova llei imperant. Amb la informació de camp que tenim recollida, des de l’exterior podrem elaborar un pla de rescat per alliberar la població i retornar-los la vida que tenien abans. Si esteu llegint aquest missatge i no podeu fer res per ajudar-nos, envieu-lo a qui cregueu que pugui actuar. Som la resistència: uns quants que subsistim amagats, organitzats, amb una comunicació precària, però ens falten eines per contenir l’expansió del nou dominador i sols som incapaços d’assolir l’èxit en els nostres objectius. Us necessitem!

Costa de creure fins on ens ha portat la deriva dels esdeveniments. Qui es podia imaginar que els porcs prendrien el control!! Primer cal tenir en compte les alteracions genètiques que se’ls hi van aplicar, com l’aberració de fer-los créixer dues potes més per tal que cada animal produís més pernils, Continua llegint


2 comentaris

Homo sapiens

A mitjan segle XXII, després d’una necessària adaptació, la vida transcorre harmoniosa amb l’entorn. En aquesta comunitat per fi han posat en pràctica seriosament els preceptes de les 3R i l’ús responsable de les fonts d’energia autoritzades, per evitar repetir els errors del segle anterior.
Uns treballen els camps, altres es dediquen al comerç, la canalla va a l’escola…
Avui, al llac a tocar de les cases, hi sura una taca. En Mateu ha provocat un vessament de gasoil quan reparava un motor antic. Sap que tindrà problemes perquè aquests motors estan prohibits. L’alarma salta als quadres de control: “Contaminació aquàtica”.
—Els terrícoles són incorregibles. No m’estranya que s’estiguin extingint al seu planeta —diu Alpyntha, el científic supervisor de la reserva habilitada per als humans terrícoles a Naboo—. Si segueixen així, a ningú d’aquesta comunitat li serà permès viure enlloc de la regió Mid Rim. Voldran tornar-los a la Terra i no tindré arguments per defensar-los un altre cop.
—Com m’agradaria que això fos possible. Tant de bo allí hagin estat capaços de mantenir unes condicions climàtiques raonables. Però crec que el que ara queda de la Terra ja no és habitable per la raça humana —contesta Kiyutnee.


[Enllaç al relat al blog de la LLMRC]


1 comentari

Més que fotos

Monsieur Gremière no era un fotògraf convencional. Quan capturava una imatge es produïa un estrany efecte en la línia espai-temps. Si, just en la fracció de segon en què estava obert l’obturador, un subjecte retratat pensava un desig, aquest es complia. I amb totes les conseqüències.

Els casos més senzills eren desitjos materials. Com el jove de família humil que desitjava tenir un Ferrari lluent i després de la foto va trobar un cotxe vermell a la porta i les claus a la butxaca. O aquell desig d’algú altre de guanyar a la loteria aconseguit amb un bitllet premiat en el següent sorteig.

Però això no era tot. Quan la Teresa va fer-se un retrat amb la seva filla a l’estudi de Gremière, va pensar: “Tant de bo el Josep no ens hagués deixat fa uns anys en aquell accident” i, tot d’una, entre elles dues hi havia Continua llegint


Deixa un comentari

Wrong number?

La Sílvia va conduint per una autopista de dos carrils, pel dret. A la seva esquerra un cotxe accelera per avançar-la i, quan encara no l’ha passat del tot, creu percebre el tancament del gir cap a ella. Durant un segon, que se li fa etern, veu al conductor d’aquell vehicle agafant un mòbil i amb la distracció començant a envair el seu carril a tal velocitat que l’impacte sembla inevitable. Però Continua llegint


1 comentari

Segle XL

Des que va arribar la parella de primats al laboratori, totes les nits s’han sentit sorolls. No sembla que s’abarallin però han decidit separar-los. Quan tornen de l’esbarjo en una zona que reprodueix el seu hàbitat original, a cada un el condueixen a una gàbia diferent. Un cuidador observa que el mascle amaga unes plantes que deu haver agafat al pati. Abans d’entrar al seu espai, s’acosta a la femella i li dóna una flor fent una ganyota. Aquest curiós comportament l’afegiran a les observacions i li explicaran a la doctora Zira. Són ben estranys aquests humans, pensen els simis.



4 comentaris

Amor sideral

La nostra relació era quelcom còsmic.
Abans de conèixe’ns els dos havíem viscut amb altres parelles que ens havien consumit les ganes de més relacions. Ens imaginava com dues estrelles de les més típiques de l’univers, com si fóssim dues nanes blanques, ja esgotades, sense font d’energia i comprimint-nos sobre nosaltres mateixos.
Però l’atracció que es va crear entre nosaltres em va fer veure un sistema binari, girant amb força, alimentant-nos. Hi va haver un moment en què jo vaig passar el lòbul de Roche i em xuclaves matèria que ràpidament quedava sota la teva força de gravetat. I així tu tenies molta més massa, i fusionaves, fusionaves el nucli, superant el límit de Chandreasekhar i fent inevitable l’explosió d’una supernova que ens va destruir completament.
Jo, pobre de mi, vaig quedar reduït a la mínima expressió, com una estrella fugitiva.
Tu potser tornaràs a atreure altres estels i repetir el procés, fins a arribar a convertir-te en un forat negre.


—>> RELAT GUANYADOR DEL CONCURS!! – categoria català

[Enllaç al blog del concurs amb els guanyadors]

[Enllaç al relat al blog d’Inspiraciencia]


Deixa un comentari

Missatge prenatal

Havien detectat problemes a l’embrió. El metge ja els va avisar que intentar un embaràs primitiu era un risc. Però ella el va convèncer: “Fem-ho pel nostre amor”.

Ara era inviable continuar amb la gestació sense intervenció a nivell cel·lular. El procediment consistia en implantar un nanodispositiu que es fixaria a l’embrió i modificaria el gens problemàtics. De fet, era el que es feia al laboratori en una concepció normal abans que comencés el desenvolupament dins el cos de la mare, si s’optava per experimentar la gestació corpòria (un turment innecessari a parer del metge). La parella va accedir.

Un cop alterat l’embaràs natural somiat, van decidir que triarien el color dels ulls, la complexió física i, com que s’ho podien permetre econòmicament, una intel·ligència superior. També van precarregar-li el cervell amb tot de coneixements. Des del cinquè mes aprofitaven que ja els sentia per parlar-li, posar-li música, …estava atent.

En apropar-se la data del part van començar a notar uns cops rítmics provinents de dins la panxa. Consultant-ho pertot, finalment un antropòleg els va dir que li recordava al morse, un antic codi de comunicació. Va traduir-ho. El missatge deia: “Papa repassa l’herència dels grups sanguinis”.



Deixa un comentari

Tuits de les “Micro series temàticas”

  • #MiSeF – tema: “cuentitos usando el título de algún libro CON MAYÚSCULAS entre el texto”

Mis vecinos están medio sordos. Lo sé porque EL CARTERO SIEMPRE LLAMA DOS VECES para que le abran la puerta.

—>>  TUIT TRIAT DINS ELS MILLORS DE LA SETMANA!!

[Enllaç al tuit]


El veterinario lo confirmó: EL DIENTE DE LA BALLENA con caries era el 184. MOBY DICK odiaba los empastes. Huyó MAR ADENTRO.

[Enllaç al tuit]


Se fue hacia ella cuchillo en mano. Quería ver LAS NUEVE CARAS DEL CORAZÓN, y no hablaba metafóricamente.

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe9 –  tema: “Ángeles y Demonios”

Los ángeles jóvenes quieren ir a las fiestas de los demonios: se divierten más que en las del cielo, demasiado inocentes…

[Enllaç al tuit]


Siempre habrá demonios que se escapen a las fiestas del cielo: dicen que de las del infierno ya están quemados…

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe7 – tema: “Monstruos”

Se acerca el monstruo de cuernos y grandes zarpas. Me quiere quitar el móvil. ¡No, que es de mi madrtuhcthjv thubjjjkj gtujfcnbirydhr

[Enllaç al tuit]


  •  #MiSe6 – tema: “las distopias, el viaje al retro futuro de la mano de ‘1984’ de Orwell”

La unidad 1984 está averiada: marca como prohibidos pensamientos intrascendentes como la lista de la compra.Está castigando inocentes

[Enllaç al tuit]