PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits #tweetrelat #hemcrescutjunts imatge3

Amb la taula parada
impacient
espero la teva arribada.
Somrient
em saludes amb una besada.
Vint en fem
estimada

[Enllaç al tuit]  


Any 3547.Planeta Twor
Els humans segueixen recordant la Terra simulant l’extinta natura al panell de les parets

[Enllaç al tuit]


L’entorn, encisador.Tot preparat al detall.Entre els plats, la capseta de l’anell.No comptava amb les formigues

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Generador d’energia

Si la Maria em veiés… amb el que li deia… i ara jo… Bé, ara em puc definir com un rodamón espacial, que només vol tornar a casa.

El fet de viatjar sol en la missió XT304 no em suposava cap problema. Les sortides a l’espai estan des de fa temps molt automatitzades, però aquest cop calia intervenció humana en algunes tasques.

És cert que hem d’estar en forma els astronautes, però una mica de peses i alguns exercicis concrets poden ser suficient. Això de còrrer no era per mi, sempre li havia dit a la Maria. Especialment quan tornava tota suada de fer 10 o 20 km. amb la colla de ‘runners’.

Tot anava conforme els plans previstos: vaig arribar a l’estació espacial amb l’esperat carregament, vam poder fer la reparació, vam obtenir les mesures amb el nou sistema enregistrador que va quedar correctament instal·lat, i ja estava de tornada aproximant-me a les coordenades per descendre cap a la Terra. Va ser llavors quan va succeir

I segur que n’he de treure un aprenentatge d’actituds: no riure del cansament dels altres fruit d’una activitat voluntària. Si volen còrrer fins donar la volta al món, endavant.

Va fallar el generador principal. Sembla que una petita tanca de l’embalatge va quedar sense recollir, va colar-se a la ranura de fixació elèctrica i va fer saltar el sistema. Llavors vaig activar el generador d’emergència. De fet, vaig moure l’interruptor però no es va activar res. Cap resposta. Al centre de control no hi han trobat explicació ni solució. Sense els generadors actius no tinc prou energia per tornar a la Terra.

Energia… tenir energia… com en tenen els que corren maratons: energia al cos per còrrer i al cap per seguir corrent…

Llavors vaig pensar en l’equip per a fer exercicis que porten totes les naus tripulades i se’m va acudir la idea: jo seria el generador d’energia. Sempre hi ha una cinta de còrrer amb un senzill aparell connectat que s’il·lumina amb més o menys intensitat segons la velocitat de la cinta. Vaig canviar les connexions i, en lloc de fer aquests llums, l’energia s’anirà acumulant en una bateria, que alimentarà al generador.

I aquí estic ara, esbufegant, corrent com no ho he fet mai. Dec portar ja l’equivalent a 10 maratons, o més!… Condemnat a còrrer i còrrer per arreplegar engrunes d’energia i poder tornar a casa algun dia… Què et sembla, Maria?


[Enllaç al relat a Inspiraciència]