PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Desde el día que murió…

¿CUESTIÓN DE INGREDIENTES?
Desde el día que murió Abel, Eva no le da más pastel de manzana.

HERENCIA
Desde el día que murió Melchor, Gaspar y Baltasar están peleados por ver quién se queda el oro.

EXPECTATIVAS FRUSTRADAS
Desde el día que murió no lo he vuelto a ver. Me extraña, con lo fantasma que él era…

INCONGRUENCIA
Desde el día que murió su amor, está roto el corazón de Lucía. A pesar de ello, sigue latiendo.

LIMITACIONES
Desde el día que murió su novio no ha parado de llorar encerrada en la habitación que compartían. Hasta hoy. No sabe nadar.

DAÑOS COLATERALES
Desde el día que murió Baltasar han sufrido pérdidas los artesanos pesebristas, los chocolateros, los proveedores de tejidos exóticos, los propietarios de carrozas y los figurantes de color. Muchos niños se han quedado sin su rey favorito con lo que no sabrán a quién entregar la carta. Y su camello ha acabado en una casa de acogida de la protectora de animales.

DESTINOS
Desde el día que murió está condenado a ayudar a los recién llegados al Hades, a darles acomodo en su caldera, a explicarles su funcionamiento y cómo pueden intentar reclamar al mismísimo diablo por ese destino sin escapatorias posibles. Las mismas que en vida daba a los deportados a Libia, donde él se sentía tan fuerte con su uniforme y el arma en la mano.


Anuncis


Deixa un comentari

Abracadabra

Quan a l’inici del creuer ens van fer triar tres objectes d’una llista per emportar-nos a una illa deserta em va fer gràcia. Vaig decidir-me per la destral, el joc de cartes i el ganivet. La primera la trobava útil en un entorn natural, la resta era per practicar i algun dia aconseguir ser jo el mag del vaixell i no només l’ajudant. Després de l’accident ja no ho vaig trobar graciós, i menys en la meva situació. Però en el moment en què va arribar a l’illa el meu admirat i alhora odiat mestre, surant damunt d’un tros de fusta, vaig pensar que m’ho passaria bé. M’entrenaria amb ell: que triés una carta, la tornés amb les altres, les aguantés totes amb la mà alçada i jo l’encertaria llençant el ganivet, o millor encara, la destral. Ha ha ha, quina venjança després de tenir-me hores plegat en un minúscul espai per assajar el truc de la desaparició… La pena és que, amb tot l’enrenou mentre s’enfonsava la nau, no em tragué del pesat bagul on era tancat quan vam xocar, i ara li ha donat un infart fulminant en veure unes cartes movent-se soles i cridant el seu nom.



1 comentari

Mal despertar

Avui, quan m’he aixecat, ho he trobat tot molt estrany. La meva habitació estava mig buida i el llit tenia una vànova diferent. Al passadís he notat l’olor de xurros dels diumenges i he dubtat, no era dijous? Des de la finestra del menjador he vist el meu germà petit a punt d’entrar al portal de l’edifici, però… era ell? Bé, així ho diria jo, tot i que semblava bastant més gran i portava barba!, impossible que li hagi crescut en un dia. Intentant entendre-ho, m’he quedat aturat en veure a la paret del costat de la cuina un calendari penjat… del 2027! Llavors és quan la meva mare, també amb uns deu anys més, ha sortit del lavabo i sense fixar-se en mi ha entrat al menjador. Tot seguit, com fa de tant en tant, ha encès al bufet una petita espelma, una animeta, davant les fotos dels familiars que ens han deixat: els avis, el meu pare i el tiet Anselm. M’adono que ara hi ha una foto més en aquest grup. La meva.


—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!

[Enllaç al blog de la Microbiblioteca – finalistes de desembre]


Deixa un comentari

Seven

Él es el único culpable de todo. Murió por pecar y pecando murió.

La soberbia fue primero. Creerse tanto siendo tan poco.
La envidia vino después: ¿por qué a éste le hacen caso y a mí no?
La lujuria le siguió. Fantaseaba imaginando veladas con sus compañeras de trabajo a la tenue luz de las velas donde atendían sus deseos más inconfesables. Tantas ocasiones se recreó con ello que no pudo controlar sus manos y empezó a rozar el pecho a varias de ellas en la oficina. Lo echaron.
Su ira no tuvo límites.
Pensó que de haber tenido dinero la respuesta habría sido distinta, así que resolvió gastar lo mínimo. Dejó el piso para ahorrarse el alquiler y se instaló en el coche.
Allí no estaba mal del todo. Al no tener que ir a trabajar eliminó los movimientos innecesarios y, cuando era inevitable, usaba el coche.
Atrapado por la gula en el asiento del conductor se alimentaba a base de comida preparada de baja calidad llena de grasas. Engordó sin límite. En su último desplazamiento ocupaba todo el espacio disponible frente al salpicadero. Y continuó engullendo hasta que su enorme panza bloqueó el volante. Se despeñó por un barranco al no poder trazar la curva.



Deixa un comentari

El mètode Rigall

Em presentaré: em dic Guillem Rigall i sóc un reconegut contorsionista del Circ du Soleil. He fet gires per tot el món, he creat el meu propi mètode, he rebut premis, i tot ho dec als pares. A ells i a la seva prudència. Us ho explicaré.

Quan va començar el meu embaràs, l’àvia els digué que als metges només s’hi ha d’anar en cas de necessitat, que si se n’abusa, no t’atenen igual de bé. Com que la mare es trobava perfectament, van fer les mínimes visites mèdiques. Fins que va arribar el dia previst per al meu naixement, però allí dins m’hi trobava tan a gust que no tenia cap pressa per sortir. I així van anar passant les setmanes i els mesos, jo sense moure’m i els pares, tot i la panxa una mica més gran, plens de prudència, mirant de no molestar.

Quan per fi vaig néixer recordo que, en lloc de plorar i buscar el pit, vaig demanar una maquineta d’afaitar. Atípic, oi?


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


Deixa un comentari

Recerca

Havien quedat per anar al cinema del nou centre comercial. Es van trobar a l’ascensor del pàrquing amb un somriure còmplice. Ell era daltònic, ella desmemoriada. De seguida van començar a xerrar i després de la pel·lícula els era impossible recordar el color o la planta on havien aparcat. Van recórrer una part de l’immens pàrquing, però no van trobar els cotxes. Queia la nit i van decidir arraulir-se en un racó per dormir.

Al matí avisaren a casa amb els mòbils: estem bé, no trobem el cotxe, vindrem quan puguem. Durant aquell dia tampoc van tenir èxit en la cerca. Per menjar van pujar als restaurants i abans que es fes fosc van buscar refugi a la botiga de mobles, era molt més confortable el llit de l’exposició que el racó del pàrquing.

A la tercera nit ja no dormien en habitacions juvenils separades, van provar un llit de matrimoni.

Quan portaven dues setmanes allí van demanar feina en comerços del centre, ja que als seus treballs anteriors els deixarien de pagar el sou i la targeta de crèdit no els duraria sempre.

Amb el pas del temps van decidir quedar-s’hi a viure. Si hi aneu, podreu conèixer al Martí, l’Alba i els seus dos fills, que van a la llar d’infants de la sisena planta.



Deixa un comentari

Cruenta batalla

La reina empezaba a temer lo peor. Todo parecía indicar que su ejército había sido diezmado por el enemigo, hacía largo rato que no veía al rey, la torre del ala este había caído y se preparaba un nuevo ataque en el que ella misma peligraba. Pensó que quizá la caballería la podría socorrer, pero se hallaba lejos en un vano intento de frenar el avance de las tropas hostiles. Cuando intuyó que su captura era inevitable, pues nadie más podía intervenir en su auxilio, prefirió suicidarse cayendo en medio del tablero y dejando atónitos a los jugadores de ajedrez.