PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits presentats a la 4a ed. Concurs #LletresDeRàdio

Et vas estimar més deixar-me, i jo seguia volent tenir la teva mirada a prop meu. No et podia retenir contra la teva voluntat però, a la prestatgeria, llueixen els teus ulls dins el pot de formol.

—>> Tuit FINALISTA DEL CONCURS!!    [Anunci de finalista]

[Enllaç al tuit]


La Caputxeta Vermella va decidir canviar la ruta pel bosc i vorejar la costa per anar a casa de l’àvia. Abans, però, va enviar un WhatsApp al llop, indicant-li el nou recorregut. A veure en quin punt la interceptaria aquest cop. Fugia de la rutina.

[Enllaç al tuit]


A la sala de vetlla el segon dia va aparèixer algú que ningú coneixia, amb un gos pigall, i va demanar per la vídua. Amb un nus a la gola i la visió encara borrosa, volia agrair-li la donació d’òrgans.

[Enllaç al tuit]

Continua llegint


Deixa un comentari

Memòries ardents

Una cançó ens pot transportar a un moment concret, com ho fa una olor. Recordes perfectament on vas escoltar la que sona ara, i què estaves fent. O millor dit, què estàveu fent. Ell era ajagut i tu ballaves aquesta melodia tan sensual. Amb moviments suggeridors, vas començar a treure’t la roba. Mai havies fet un striptease, però aquella vetllada, no saps si va ser la lluna o el desig que us cremava per dintre que t’hi va portar sense pensar-hi. Vas deixar caure la faldilla, mostrant els teus generosos malucs, sense parar de moure’t. Després, els tirants de la samarreta també van anar avall. La xafogor de l’estiu us havia atrapat amb la luxúria a la pell i al cap. El que portaves posat anava quedant escampat al voltant del llit, i ell et feia carícies mentre tu seguies el ritme cada cop més excitada. Llavors, li vas tapar els ulls amb un mocador de seda. T’hi vas abalançar al damunt fregant-li la panxa i el membre amb diferents punts del teu cos. Us vau posar a mil i vau arrodonir-ho gemegant plegats amb les finestres obertes aquella nit de frenesí.

Només rememorar-ho, estàs tota humida. Comproves que encara saps on tocar-te per, pensant en ell, resseguir el camí cap al clímax que recorríeu junts. Quan acabes, et sents una mica malament, amb la teva edat i vídua… Però, qui ha de posar límits a la passió? Tot i que ell ja no hi és, continua ben a dins teu.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


Deixa un comentari

Una visita llamada deseo

En cuanto ella aparece, él cuelga el cartel “Vuelvo en unos minutos” y pasan a la trastienda.

Allí, una música sensual les lleva a los primeros contoneos. Sus labios se buscan ansiosos y las manos navegan por su piel mientras el oleaje del deseo va esparciendo su ropa por el suelo. En ese momento, se adentran en su mundo particular. Él pasea la pengua por los lezones de sus turgentes bechos, a la vez que acaricia la redondez de su tulo. Ella recorre su torso desnudo hasta su viembro, ya erecto. Frotan sus cuerpos, saltan chispas. La mecha se enciende en su interior y las hogueras están en su punto álgido al incrementarse la presión de los fenitales de él sobre el glítoris, más húmedo a cada envite.

Pasado el temporal ardiente, recuperan la compostura. Cada uno continuará con su trabajo: él atendiendo a posibles compradores, ella en una monótona oficina.

Al final del día, él llega a casa y le da un beso a su mujer, atareada con sus tres retoños. Ella, que a media tarde ha tomado el relevo a la canguro, le sonríe con complicidad cuando imagina qué nueva ruta seguirán mañana a la hora del desayuno.


[Enllaç al relat al blog d’ENTC]


2 comentaris

¿Al fondo, a la derecha?

En los consultorios esperaba leyendo el periódico pero los pechos voluptuosos de la mujer sentada enfrente atrajeron su atención. Su imaginación echó a andar. Ella le devolvía la mirada bajo unas hermosas pestañas. Entró una muchacha encaramada a unos tacones luciendo un escote hasta el ombligo. Espectacular. En su mente, los actos lascivos con ellas alcanzaron el galope desenfrenado tras el guiño que le lanzó la segunda. Su sueño, un trío… Fue al mostrador:

-¿Tienen lavabo para silla de ruedas? Unir la sala de espera con las consultas de ginecología es todo un acierto.

-Caballero, aquí sólo visitan dos andrólogos.


—>> MICRORELAT FINALISTA DE LA SETMANA!! (23/06/2018)

[Enllaç al blog del programa]


Deixa un comentari

Converses de terrat

—Com enyoro aquells temps en què es desitjaven amb bogeria. Em posaven a 100 cada dia, i m’havien de rentar força sovint…

—A mi m’encanta quan ella es queda ajaguda d’esquena i arronsa les cames mentre ell baixa a l’alçada dels seus genolls. En aquell moment puc notar com es mouen lleugerament les seves natges i tot el seu cos, fins que ell l’abraça, perquè la vol agafar tota mentre es retorça de plaer. Llavors m’omplen les alenades de tots dos que pugen de temperatura.

—Doncs a mi sempre m’ha agradat més un altre estil: quan un arriba amb ganes de l’altre i l’estira fins a l’habitació llençant-lo sobre mi, començant uns moviments rítmics que van incrementant la velocitat fins a deixar-me rendit, com ells. Tot i que ara no seria tan exigent.

—Jo potser també hauré d’esperar un temps. El jove músic només em comparteix amb la seva guitarra.

—Crec que el músic és qui ha visitat a la meva mestressa i diria que amb moltes ganes. Em van deixar ple de nata i suor…

Amb un suau vent que gronxa la roba estesa, els llençols s’eixuguen per tornar a cobrir els llits on esperaran amb delit nits tòrrides..


[Enllaç al relat al blog de la LLMRC]


1 comentari

Duda

Los jadeos que le llegan del otro lado de la pared le ponen taquicárdico. Y es que su habitación toca con la de los vecinos y las paredes no son como las de antes.
Desde que llegaron Juan y Lorena no sabe qué hacer.

A veces se va de casa, como el día que oyó a Lorena preguntar a Juan por su body con bordados en las zonas erógenas, tapándole los ojos y haciéndole reseguir los dibujos con los dedos y la lengua.

Pero hoy llueve y no le apetece salir.
La pareja ha empezado suavemete, con gemidos y risitas, y se ha ido animando.
Él por su parte ya ha puesto música, se ha ido un rato a la cocina, luego ha encendido la tele y ahora quiere echar una siesta, pero todavía siguen de fiesta. Continua llegint


1 comentari

Parets de paper

Les parets modernes semblen de paper. Amb els veïns d’abans em molestava força, sempre amb discussions. Però amb els nous inquilins em sembla fantàstic. I és que m’han provocat emocions oblidades.

Visc a Horta, al final d’un carrer costerut, i ells –noi i noia–   són uns universitaris que comparteixen el pis del costat. Els desnivells del barri no els fan esbufegar com a mi. De fet, són altres activitats amb les que esbufeguen…

Un dia m’arribaren veus de la paret de la meva habitació. Posant-hi l’orella ben enganxada ho escoltava amb claredat. Parlava ella:
-Primer ben poc a poc… només la punta, molt suaument… espera, cal humitejar-ho una mica més… ara més ràpid…
Seguiren uns copets rítmics, imaginava el capçal del llit copejant la paret. Em vaig posar a cent mentre ells dos gemegaven fins acabar en un gemec conjunt.

Uns dies més tard em van sorprendre els grinyols d’un somier, amb un ritme força accelerat. Venien de l’habitació contigua a la sala de la planxa. Dues veus intentaven controlar uns crits compassats amb els seus moviments que imaginava salvatges:
-Sí!… Sí!… Més!… Sí!…  Més!…
De nou, jo quedava ben humida.

Des de llavors, he anat sentint els copets del capçal del llit amb les peticions de suavitat (de la noia i el seu xicot) o els grinyols del somier amb les envestides més animals (del noi i la parella ocasional del dia). Adorades parets de paper! A vegades coincidia al replà amb un dels veïns i l’acompanyant, i els saludava amb normalitat, com si ens separessin uns murs de pedra ben gruixuts, com si no sabés res de les seves vides.

Un dia la noia, tota plorosa, em va explicar que ho havia deixat amb el xicot. Per això em va sobtar sentir dies després els copets rítmics del capçal contra la paret. Aquest cop, passades les peticions inicials d’anar poc a poc, vaig distingir la veu d’ell amb els crits coneguts:
-Sí!… Sí!… Més!…


—>> RELAT FINALISTA DEL CONCURS!!


1 comentari

Suor justificada

El professor universitari corregeix mentre els alumnes fan exercicis. Tot d’una comença a suar. Al full hi llegeix:
“M’excito i em toco dins les calcetes pensant en el diumenge, quan la Roser em va abocar la galleda d’aigua pel cap. Sense sostenidors i amb la samarreta mullada s’endevinaven clarament els meus pits…”
El mestre demana:
-Alba, si us plau, que m’has escrit aquí?
-Un relat eròtic…
-Vaig dir neuròtic!


[Enllaç al relat al blog Garbí24]


2 comentaris

Proposicions

Darrerament havien descobert que els accelerava molt escriure’s marranades pel xat a l’ordinador. Ell, abans de sortir de la feina, escalfava motors de cara a la nit.

(Pep) Qui és la porca que voldrà mossegades al cul després de sopar?

(Joana) Jo no sóc

(Pep) i que li llepi els mugrons ben a poc a poc…

(Joana) la mama. M’ha deixat el portàtil per fer un treball de l’escola.


[Enllaç al relat al blog Garbí24]


Deixa un comentari

Llenceria fina

Ahir, quan no hi havia ningú a casa, es va emprovar el nou picardies: molt atrevit! Tot recordant-ho ara al seu despatx, imagina com el Joan, el seu amant, li passa els dits per sobre notant els brodats i parant-se a les transparències… i ja se li posen durs els mugrons. També té per estrenar la cotilla, super sexi, per a les seves trobades. No s’ho pot posar a la feina sota la roba, seria impossible no veure-ho. Però sí que porta les calcetes noves, color bordeus, amb la sanefa que s’acaba en aquell punt tan sensible al tacte quan es ressegueix… Més val que pensi en una altra cosa perque està notant massa escalfor per allà baix.

I és que la darrera visita a la corseteria ha estat molt profitosa. En la dependenta hi té una amiga: li guarda el secret. A més, és just a quatre passes de la feina, un tros de les Rambles amunt, al carrer Hospital. Secret difícil de descobrir per la família, donat que només baixen a Barcelona per portar els nens al zoo i poc més.

Li agrada molt el seu despatx amb vistes a la plaça Reial, pensa un cop més mentre busca amb la mirada al noi del forn. Sempre a aquella hora entra unes caixes en màniga curta, i està tan musculat! Es pregunta si s’avindria a fer un trio…

Passar a treballar al bufet d’advocats de la ciutat li ha donat una llibertat de moviments que no tenia. I quan va conèixer al Joan, va adonar-se de tot el que reprimia a dins seu. Mai hauria dit que amb la parella es podien conjugar tantes accions amb tantes parts del cos: petonejar, llepar, mossegar, xuclar, fuetejar, emmanillar, llengua, cul, orella, pit, coll, penis, llavis, cuixa, melic, c..
La secretària interromp aquestes divagacions obrint la porta del seu despatx, i l’informa:
-“Albert, comencen la reunió.”


—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç a la notícia de la Biblioteca del Carmel]