Ahir, quan no hi havia ningú a casa, es va emprovar el nou picardies: molt atrevit! Tot recordant-ho ara al seu despatx, imagina com el Joan, el seu amant, li passa els dits per sobre notant els brodats i parant-se a les transparències… i ja se li posen durs els mugrons. També té per estrenar la cotilla, super sexi, per a les seves trobades. No s’ho pot posar a la feina sota la roba, seria impossible no veure-ho. Però sí que porta les calcetes noves, color bordeus, amb la sanefa que s’acaba en aquell punt tan sensible al tacte quan es ressegueix… Més val que pensi en una altra cosa perque està notant massa escalfor per allà baix.
I és que la darrera visita a la corseteria ha estat molt profitosa. En la dependenta hi té una amiga: li guarda el secret. A més, és just a quatre passes de la feina, un tros de les Rambles amunt, al carrer Hospital. Secret difícil de descobrir per la família, donat que només baixen a Barcelona per portar els nens al zoo i poc més.
Li agrada molt el seu despatx amb vistes a la plaça Reial, pensa un cop més mentre busca amb la mirada al noi del forn. Sempre a aquella hora entra unes caixes en màniga curta, i està tan musculat! Es pregunta si s’avindria a fer un trio…
Passar a treballar al bufet d’advocats de la ciutat li ha donat una llibertat de moviments que no tenia. I quan va conèixer al Joan, va adonar-se de tot el que reprimia a dins seu. Mai hauria dit que amb la parella es podien conjugar tantes accions amb tantes parts del cos: petonejar, llepar, mossegar, xuclar, fuetejar, emmanillar, llengua, cul, orella, pit, coll, penis, llavis, cuixa, melic, c..
La secretària interromp aquestes divagacions obrint la porta del seu despatx, i l’informa:
-“Albert, comencen la reunió.”
—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!
[Enllaç a la notícia de la Biblioteca del Carmel]