Fantasia | PETITES HISTÒRIES

5 Juny 2023
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Cuéntamelo otra vez

El montoncito de arena que se está formando a mis pies empieza a preocuparme. Aunque siempre llegaba a un vestíbulo, hoy he aparecido en un recipiente de cristal.
–”¡Busca la esquina norte!” –me grita el sombrerero.
–”Imposible” –contesto– “la base es redonda. Tampoco sé dónde está el norte.”
– “Lo marca la estrella polar.”
–“Pero, ¡es de día!”
–”Cansados de tomar el té, queremos que el tiempo avance. Por eso construímos este gigantesco reloj…” –terció la Liebre de Marzo.
Observo humo a mi izquierda. Lo sigo. Junto a un agujerito, la oruga fuma con su narguile.
– “¡Dame un trozo de esa seta!”
Y haciéndome pequeña salgo por donde se escapa el tiempo.

Presentat a XVI Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “El montoncito de arena que se está formando a mis pies” (06/03/2023).

13 Mai 2022
by M.Carme Marí 2 comentaris

Un cop de mà

L’Ernest havia acabat la jornada de feina quan va sentir un soroll. No quedava ningú al taller, què havia estat allò? Alçà el cap de les eines que recollia i va notar una flaire estranya. Caminà entre els cotxes guiat per l’olfacte preguntant “A què olora?”. Una veu li contestà: “A fantasia!”. En arribar al racó del fons, es quedà bocabadat veient un conill blanc amb armilla traient el cap per un forat. “La Reina t’espera” digué mentre l’estirava de la solapa de la granota blava cap a dins del cau. “Què faaaaaas?”, va cridar quan queien. “El Rei de cors ha demanat un mecànic per resoldre el problema del transport. Les cartes han construït un vehicle per recórrer el camp de croquet usant bolets com a rodes però, quan hi puja la reina, s’enfonsen. Has de trobar una solució!” L’Ernest va contestar tot tocant terra: “M’he tornat boig?”. “Benvingut al club!” exclamà el conill, “I ara, quina resposta donem a la Reina per conservar el cap?” Continua llegint →

1 gener 2022
by M.Carme Marí Deixa un comentari

L’amor tot ho pot

Quan va coincidir amb ell al gimnàs, en va quedar corpresa. Era el noi més eixerit que havia conegut, simpàtic, atent amb tothom, enginyós, i se la mirava amb uns ulls… En començar a sortir va descobrir que, a més d’estar en forma, era un romàntic, capaç de gestes impensables. Si ella volia un menjar que no tenien a la botiga propera, iniciava una marató voltant tots els comerços de la ciutat per aconseguir-lo. Si ella deia que li agradava molt una fruita que aquí no trobava perquè ja feia calor, arrencava a córrer cap al nord, si calia fins a l’altre extrem del continent, per complaure-la. S’asseien cada vespre a la fresca, a contemplar el cel estrellat i, llavors, ell li va voler portar la lluna. Va agafar embranzida i va arribar-hi en quatre salts, però va cometre l’error de fer-ho en quart minvant i s’hi va quedar enganxat, penjant de la punta.

Ara ella s’ha comprat un telescopi i pot veure’l a les nits, mentre entrena sense descans per anar-lo a rescatar abans de la lluna nova.

Presentat al XII Concurs ARC de microrelats «La colla»: l’esportista.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

23 Octubre 2021
by M.Carme Marí 2 comentaris

Creativitat

Amb els guixos a la mà, van començar a dibuixar: “Jo faré un dofí”, “Doncs jo, una estrella de mar”, “Pintaré el peix Irisat”… Els nens i nenes d’aquell poble d’interior passaven les tardes de dissabte ben entretinguts. Des de la vorera, deixaven volar la imaginació sobre la calçada. En acabar, es van posar el banyador i es capbussaren amb gran cridòria envoltats d’una àmplia varietat d’animals marins. Van xalar molt jugant a l’aigua fins que, de sobte, se sentí un crit i tots sortiren corrents. “Es pot saber qui ha dibuixat un tauró?”

Presentat als Premis Literaris Grau Miró 2021.

—>> TERCER PREMI DEL CONCURS!!

28 Abril 2021
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Modernització del conte

La Blancaneu va apostar pel brànding “Mirall màgic”, creant productes finançats mitjançant economia col·laborativa amb els 7 nans i els seus amics. Però no esperaven que la Reina Malvada tornés a visitar-la al bosc.

-“Aquest nom hauria de ser una marca meva!… I què ha passat amb el príncep?” –va preguntar la madrastra.

-“El petó d’amor me’l va donar un dels nans i mira, ens hem empoderat i usant l’enginyeria social, anem a totes sense reis ni prínceps.”

Presentat a 9è Concurs de Microrelats Sant Jordi 2020 (Cardedeu) (condició: han de contenir una o dues de les paraules noves aprovades per TERMCAT l’any 2019 i incorporades al diccionari de la llengua catalana).

3 Setembre 2019
by M.Carme Marí 2 comentaris

Cor net, cor fosc

Segons la llegenda, fa molts i molts anys hi havia una arqueta amb contingut màgic. Eren unes figuretes tallades en bambú amb propietats curatives. Quan algú de cor net els explicava els seus mals, les figuretes emetien una llum blava que podia guarir a l’instant totes les malalties. Ara bé, si qui s’hi adreçava era una persona d’ànima fosca, no servien per a res.

Vet aquí que un bruixot maldestre va voler aconseguir aquesta arqueta i fer creure que era ell qui curava els malalts, perquè el poder que tenia era molt més gran que el que ell aconseguia amb les seves arts. Pensava: “Si jo les tingués, la gent vindria a mi a demanar ser guarida i guanyaria molts diners”. Així doncs, quan va saber que l’arqueta amb les figuretes es trobava guardada en un antic temple proper, Continua llegint →

4 Mai 2019
by M.Carme Marí 2 comentaris

El contrabajista de Collserola

En Hamelín, la flauta reunió a las ratas en su momento. En nuestra época, el contrabajo consiguió atraer a los jabalíes que amenazaban las viviendas del lugar. Le siguieron todos los que merodeaban por las zonas vecinales hacia el interior de los bosques.

La historia siempre se repite y los habitantes de aquellos parajes, ya libres de los animales, se negaron a pagar. Entonces el músico se llevó con sus melodías jazzísticas a los hombres más orondos tras él. Pero esta vez, nadie quiso pagar el rescate.