PETITES HISTÒRIES


3 comentaris

Un cop de mà

L’Ernest havia acabat la jornada de feina quan va sentir un soroll. No quedava ningú al taller, què havia estat allò? Alçà el cap de les eines que recollia i va notar una flaire estranya. Caminà entre els cotxes guiat per l’olfacte preguntant “A què olora?”. Una veu li contestà: “A fantasia!”. En arribar al racó del fons, es quedà bocabadat veient un conill blanc amb armilla traient el cap per un forat. “La Reina t’espera” digué mentre l’estirava de la solapa de la granota blava cap a dins del cau. “Què faaaaaas?”, va cridar quan queien. “El Rei de cors ha demanat un mecànic per resoldre el problema del transport. Les cartes han construït un vehicle per recórrer el camp de croquet usant bolets com a rodes però, quan hi puja la reina, s’enfonsen. Has de trobar una solució!” L’Ernest va contestar tot tocant terra: “M’he tornat boig?”. “Benvingut al club!” exclamà el conill, “I ara, quina resposta donem a la Reina per conservar el cap?” Continua llegint


Deixa un comentari

L’amor tot ho pot

Quan va coincidir amb ell al gimnàs, en va quedar corpresa. Era el noi més eixerit que havia conegut, simpàtic, atent amb tothom, enginyós, i se la mirava amb uns ulls… En començar a sortir va descobrir que, a més d’estar en forma, era un romàntic, capaç de gestes impensables. Si ella volia un menjar que no tenien a la botiga propera, iniciava una marató voltant tots els comerços de la ciutat per aconseguir-lo. Si ella deia que li agradava molt una fruita que aquí no trobava perquè ja feia calor, arrencava a córrer cap al nord, si calia fins a l’altre extrem del continent, per complaure-la. S’asseien cada vespre a la fresca, a contemplar el cel estrellat i, llavors, ell li va voler portar la lluna. Va agafar embranzida i va arribar-hi en quatre salts, però va cometre l’error de fer-ho en quart minvant i s’hi va quedar enganxat, penjant de la punta.

Ara ella s’ha comprat un telescopi i pot veure’l a les nits, mentre entrena sense descans per anar-lo a rescatar abans de la lluna nova.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


2 comentaris

Creativitat

Amb els guixos a la mà, van començar a dibuixar: “Jo faré un dofí”, “Doncs jo, una estrella de mar”, “Pintaré el peix Irisat”… Els nens i nenes d’aquell poble d’interior passaven les tardes de dissabte ben entretinguts. Des de la vorera, deixaven volar la imaginació sobre la calçada. En acabar, es van posar el banyador i es capbussaren amb gran cridòria envoltats d’una àmplia varietat d’animals marins. Van xalar molt jugant a l’aigua fins que, de sobte, se sentí un crit i tots sortiren corrents. “Es pot saber qui ha dibuixat un tauró?”


—>> TERCER PREMI DEL CONCURS!!


Deixa un comentari

Tuits enviats al 11è Concurs de Microrelats de Sant Jordi a Sant Feliu

Quan se’l van endur, per a l’Íngrid fou com un terratrèmol, se sentí desemparada, com si l’haguessin desnonat. En deu dies el llibre estava de tornada a la prestatgeria de la biblioteca i la petita aranya va poder teixir una nova llar a la seva cantonada preferida.

—>> un dels GUANYADORS DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


-La Teresa et confon amb el seu nét.
-Des que vaig començar a treballar a la residència que em diu Robert, però qui sóc jo per canviar la seva realitat? Si li posa un somriure a la cara, ja m’està bé ser el seu nét per una estona.

[Enllaç al tuit]


La Ventafocs creia que el conte era massa llarg. Per això, quan marxava corrents per les escales i va perdre la sabata, va decidir asseure’s a esperar la darrera campanada de mitjanit amb el príncep. Així s’estalviarien feina tots.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Modernització del conte

La Blancaneu va apostar pel brànding “Mirall màgic”, creant productes finançats mitjançant economia col·laborativa amb els 7 nans i els seus amics. Però no esperaven que la Reina Malvada tornés a visitar-la al bosc.

-“Aquest nom hauria de ser una marca meva!… I què ha passat amb el príncep?” –va preguntar la madrastra.

-“El petó d’amor me’l va donar un dels nans i mira, ens hem empoderat i usant l’enginyeria social, anem a totes sense reis ni prínceps.”



2 comentaris

Cor net, cor fosc

Segons la llegenda, fa molts i molts anys hi havia una arqueta amb contingut màgic. Eren unes figuretes tallades en bambú amb propietats curatives. Quan algú de cor net els explicava els seus mals, les figuretes emetien una llum blava que podia guarir a l’instant totes les malalties. Ara bé, si qui s’hi adreçava era una persona d’ànima fosca, no servien per a res.

Vet aquí que un bruixot maldestre va voler aconseguir aquesta arqueta i fer creure que era ell qui curava els malalts, perquè el poder que tenia era molt més gran que el que ell aconseguia amb les seves arts. Pensava: “Si jo les tingués, la gent vindria a mi a demanar ser guarida i guanyaria molts diners”. Així doncs, quan va saber que l’arqueta amb les figuretes es trobava guardada en un antic temple proper, Continua llegint


2 comentaris

El contrabajista de Collserola

En Hamelín, la flauta reunió a las ratas en su momento. En nuestra época, el contrabajo consiguió atraer a los jabalíes que amenazaban las viviendas del lugar. Le siguieron todos los que merodeaban por las zonas vecinales hacia el interior de los bosques.

La historia siempre se repite y los habitantes de aquellos parajes, ya libres de los animales, se negaron a pagar. Entonces el músico se llevó con sus melodías jazzísticas a los hombres más orondos tras él. Pero esta vez, nadie quiso pagar el rescate.


—>> GUANYADOR DEL CONCURS!! (categoria castellà)

[Enllaç a l’article del diari iSabadell relatiu a l’entrega dels premis]


Deixa un comentari

Mesa para cinco

En un extremo de la mesa, el sombrerero, la liebre y el lirón discuten si las mariquitas son rojas con puntos negros o negras con manchas rojas.

Absurdo, piensa Alicia mirando el reloj, y grita hacia fuera del relato:

-¡Te estamos esperando! ¡Diligente y veloz, ve delante de un espejo!


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]


Deixa un comentari

Comienzan a acumularse en la superficie del planeta…

B-612
Comienzan a acumularse en la superfície del planeta las semillas. La oveja, ya mayor, no tiene hambre suficiente para acabar con ellas y, si no se retiran a tiempo, los baobabs empezarán a ser un problema. Por eso, en su proximo viaje a la Tierra se traerá una ‘roomba’ con cargador de baterías por energía solar.


AUTOCRÍTICA
Comienzan a acumularse en la superficie del planeta las catástrofes. Algunas son de origen natural: meteorológico, geológico… Bueno, ahí me pueden echar un poco la culpa. Pero se va incrementando el porcentaje de las causadas por el hombre. No era perfecto el modelo climático de base pero mucho más mediocre fue el diseño de la mente humana. En el próximo planeta donde ponga vida inteligente tendré que añadirle altas dosis de buen criterio para no dejarse arrastrar por esos pecados capitales que tanto los mueven.



2 comentaris

Llegendes i tresors

Segons la llegenda, fa molts i molts anys vivia un rei que feia pagar impostos als seus súbdits per tot: pel que compraven, pel que venien, si tenien una casa, o unes terres, o animals de granja, o … Tants impostos que va acumular una gran fortuna, perquè a més a més expliquen que era un garrepa. Tot va canviar quan va morir el rei i va començar a governar la seva filla. Va rebaixar considerablement les càrregues sobre els vilatans i pagesos, ajustant-les a les despeses del reialme, i va emprar els diners acumulats en ajudar els més necessitats. Però alguns impostos s’havien cobrat en forma d’objectes valuosos (un collar de maragdes, una pilota d’or, un gerro de cristall amb incrustacions de brillants, … ) que no podia vendre donat que ningú els podia pagar i per tant no es podien utilitzar. La princesa els va guardar en un enorme bagul i el va amagar mentre decidia què fer-ne. El tresor era d’un valor incalculable i va restar sota terra durant segles.

I per què us explico tot això? Perquè ara jo, arqueòleg especialista en excavacions en solitari, estic a punt de Continua llegint