PETITES HISTÒRIES

Tag Archives: Fantasia


by 1 comentari

Incomprensión

Mi abuela no entiende de moderneces. Cuando me ve un mechón de pelo azul, un roto en el pantalón, un piercing en la nariz, … me dice:
-¡Debería caérsete la cara de vergüenza!
Una y otra vez, incansable ella.
Y así estoy yo, acompañada por multitud de caras que se me han caído. Se quedan colgando, enredadas en mi larga cabellera.
La gente me mira raro. Yo les digo que prueben a tener una abuela como la mía y estos pelos, a ver qué tal les va.


by Deixa un comentari

Microcuentos con finales disparatados

Al flautista de Hamelin le seguían incontables ranas. Ahora la princesa tendría que besarlas a todas para encontrar al príncipe

[Enllaç al tuit]

El traje nuevo del emperador triunfó.
Los sastres se hicieron ricos vendiendo miles de copias.
También los campings nudistas.

[Enllaç al tuit]


by 1 comentari

Reivindicación laboral

El reloj, cansado de trabajar todos los días a todas horas, decidió descansar un minuto de cada cinco. El relojero protestó, pero tuvo que adaptarse. Creó una esfera de reloj con una rayita menos entre cada número. Acordaron revisión quinquenal de condiciones laborales, no cambiaría la esfera más a menudo.

[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]


by Deixa un comentari

Tuits #tweetrelat #hemcrescutjunts imatge1

Li encanten les sandàlies.
Des de que s’ha desfet de la cua de peix no es cansa de mirar-se les ungles pintades

[Enllaç al tuit]       —>> TUIT GUANYADOR!!  

Al metro les seves passes sonen solitàries
Algú la segueix. Neguit. Por!
Merda! amb les sandàlies no pot còrrer

[Enllaç al tuit]

Aquestes sandàlies em van grans. No són les meves! Això d’haver de marxar corrents per que venia el marit…

[Enllaç al tuit]


by Deixa un comentari

La finestra de la Sara

La Sara té una finestra a l’habitació,
de peu tot just hi pot posar el nassarró,
a estones de puntetes la veuràs allí
perquè així pot mirar el seu preciós jardí.

On nosaltres veiem papallones i marietes
ella hi veu fades i campanetes,
i quan amb vent fulles i flors voleien
són banderoles i estandards els que onegen.

La seva mare l’observa i esperarà,
la petita el que ha vist li explicarà.
El món dels contes prendrà l’habitació:
la Sara té una finestra a la imaginació.


by Deixa un comentari

Los hombrecillos de blanco

A cada vuelta del tambor de la lavadora pensaba una nueva forma de acabar con los incontables hombrecillos de blanco que estaban allí dentro, entre su ropa. Giraban, saltaban y se retorcían en un baile sin fin. Estaba seguro de haber visto en algunos una sonrisa maléfica cuando le miraban a través del cristal, otros le hacían burlas o le amenazaban. Tenía miedo de abrir la puerta de la lavadora: se le echarían todos encima y le rodearían el cuello…
En ese momento un chorro de agua cayó sobre ellos y los hombrecillos empezaron a diluirse. El ciclo de aclarado coincidió con un bajón del efecto del LSD.


by Deixa un comentari

Coses de les presses

De sobte, la biblioteca va quedar a les fosques. Van sentir-se alguns crits i corredisses, però era tard i quedava poca gent.

A la secció infantil, els personatges dels contes van pensar que ja havien tancat i, com cada dia, es disposaven a sortir dels llibres per estirar les cames. Els dibuixos de les pàgines cobraven vida: els porquets, la Caputxeta, en Patufet… Però el conill blanc va mirar el rellotge de la seva armilla i digué:
– “Alícia! Avisa’ls a tots: tornem als contes! … no són les 8!”

Quan estaven col·locant-se al seu lloc, va tornar la llum.
– “Anem, Lluc” – va dir una mare, agafant la mà del seu fill.
– “Mama, què fa al llibre de la Ventafocs en Pinotxo amb una caputxa vermella i sabates de vidre?”